Després de dues temporades sense Liceu als cinemes, el Gran Teatre i Rising Alternative tornen a col·laborar en l’emissió mundial de Norma, el dia 17 de febrer a les 20h, a cinemes de tot el món, a 130 en directe i a 100 en diferit. És una bona notícia. Aquesta fita ha estat possible gràcies a l’acord entre el Teatre i els seus cossos artístics, l’orquestra i el cor, que han cedit els seus drets d’imatge per deu anys. Roger Guasch, director general del Teatre, considera que aquesta mesura és molt positiva per refermar un dels eixos del seu pla estratègic: la internacionalització del Liceu i la consolidació del seu prestigi arreu. El president de Rising Alternative, per la seva banda, comenta que “finalment, els amants de l’òpera de tot el món seran de nou transportats per l’esplendor del Liceu a la màgica Barcelona”. La primera òpera que es va emetre als cinemes va ser La traviata l’any 2001, i la darrera fou La bohème, la temporada 2011-2012. El Teatre, que havia estat pioner en aquest format, emetent fins a onze títols entre 2007 i 2012, va haver de renunciar a les sales pels estralls de la crisi.
La televisió també se suma al tren de les pantalles que transmeten l’emoció de l’òpera. La francesa Mezzo, que serveix a 38 països i té 16 milions d’abonats, emetrà aquest títol en diferit per no interferir en l’emissió en directe. Richard Wagner deia que si ploràvem o ens emocionàvem amb Norma, no ens n’havíem d’avergonyir, i és que aquesta òpera és una obra mestra del belcanto que porta el Romanticisme musical al seu zenit. L’emissió d’aquesta producció, que compta amb Sondra Radvanovsky, torna a posar sobre la taula els avantatges i inconvenients de compaginar els estossecs de la sala de teatre amb les crispetes dels cinemes. Una cosa és clara: l’espectacle es multiplica i permet de ser gaudit per moltes més persones que per distància o per poder adquisitiu, o per totes dues coses, no poden accedir a una butaca del coliseu. Ara bé, aquesta democratització de l’òpera, un gènere que alguns consideren caduc, va en detriment de certa qualitat, perquè com el directe no hi ha res, recorda Roger Alier, que sosté la seva teoria de la fonogènia: hi ha veus que en directe arriben sense mediació a les emocions però que, enregistrades, perden capacitat evocadora. Tanmateix, és indubtable que l’òpera ha d’explorar noves vies de difusió i finançament en un món de canvis de paradigma. Si ara s’emet en HD, potser més endavant podrem gaudir dels espectacles en 3D i tenir la il·lusió d’acaronar els grans noms. La barrera física s’esmicola i no només per a l’òpera, sinó que el ballet també se suma al carro. Tot sigui per la supervivència de les arts.