100 coses que has de saber de l’òpera (Cossetània Edicions; en castellà, Ediciones Lectio) és un llibre per aquells que s’acosten per primera vegada al gènere. Això no vol dir que no sigui estimulant pels que ja en són coneixedors ja que aborda la lírica de manera diferent. Escrit a quatre mans per David Puertas i Jaume Radigales, el llibre és ple de notes… d’humor. Un divertimento. Així qualifica, precisament, Cesc Avilés Pàmies el seu treball Barcelona melòmana (Angle Editorial). També en la línia de divulgació, el llibre d’Avilés ens acompanya en un recorregut per ‘la passió musical de la ciutat a través dels grans compositors’. Roberto Herrscher ha escrit El arte de escuchar (Edicions Universitat de Barcelona). Organitzada en Personatges, Viatges i Experiències, l’obra de Herrscher (cronista musical i crític d’òpera) ens convida a reviure el plaer de la música a partir de la reflexió. Un altre periodista musical, Jesús Ruiz Mantilla, adverteix a Contar la música (Galaxia Gutemberg) que explicar la música ‘és impossible’. Tot i així, narra grans mestres de la direcció i de la interpretació, compositors tant del passat com del present i planteja que el futur de la música ja no és a Europa. Les heroïnes musicals de Victòria Palma són a Femení i singulars (Huygens Editorial), amb una tria personal i apassionada. El llibre, una selecció de personatges del programa de Catalunya Música, descobreix històries de la música ‘que la història sembla que ha oblidat’. Que la llista d’oblits és immensa és evident a l’‘aproximació a la història de la creació musical de les dones’ que ha escrit Anna Bofill Levi. Al llibre Los sonidos del silencio (Editorial Aresta-Mujeres), la compositora i arquitecta ressenya les creadores, des de l’Antiguitat fins al present.

Abril 2016