Víctor Garcia de Gomar és, des de setembre de 2019, el director artístic del Gran Teatre del Liceu. Arriba al Liceu amb una llarga trajectòria com a director artístic del Palau de la Música durant la qual ha establert un fort vincle amb figures del panorama musical i teatres de primera línia internacional. El seu projecte es basa en la creació, la innovació, el diàleg i la participació, en un Liceu que vol ser un centre cultural on s’incloguin totes les arts.

Amics del Liceu: Quin plantejament tindrà la propera temporada a nivell d’aforament, restriccions, etc.?
Víctor Garcia de Gomar: Les circumstàncies excepcionals, les normatives sanitàries que les autoritats marquen, tot plegat fa que la relació entre el Liceu, el públic i els artistes hagi de ser diferent. Serà un punt de partida que gradualment anirà acostant-se a tot allò que coneixíem. La distància física, el menor contacte físic entre el conjunt de persones que treballen al Liceu, tot queda alterat. Tenint tot això en compte, hem ideat una nova temporada de tardor. Teníem dos títols que obrien la temporada, Eugene Onegin i Dialogues des Carmélites, que quedaran aplaçats per temporades futures. En el seu lloc podrem gaudir d’Il trovatore i Don Giovanni, que per les seves característiques fan que la nostra entrada sigui progressiva, amb un creixement tant pel que fa als artistes i equip tècnic, com al nombre de públic. Comencem amb un recital, per tant, només veu i piano, després fem una òpera en versió concert, i tot seguit una òpera escenificada. Tal com hem vestit aquest inici, la temporada cobra un sentit i respecta les recomanacions sanitàries. En comptes de començar els assajos a finals d’agost com és costum al nostre teatre, ho hem ajornat a mitjans de setembre que és quan es començarà a assajar Don Giovanni i farà que puguem començar la temporada a la tardor tal com és tradició a la nostra ciutat.

AL: La propera temporada inclou un nova producció. Estava previst així inicialment?
VGdG: No estava previst així,però finalment en tenim només una. Penseu que aquesta quarantena ha estat una bogeria, hem hagut de preveure quatre escenaris diferents de possibles temporades de tardor i tres d’estiu, i al final hem pogut oferir aquesta programació que tot just acabem de presentar amb aquest espectacular inici: un recital de Sondra Rodvanovsky i Piotr Beczala, i una versió concert d’Il trovatore protagonitzada per la Leonora d’Anna Netrebko. Precisament el primer títol de la temporada era una nova producció, Eguene Onegin, que s’ha hagut de cancel·lar i posposar a un parell de temporades més enllà. Ens hem quedat només amb la nova producció de Lesssons in Love and Violence, de George Benjamin, signada per la directora d’escena Katie Mitchell i dirigida pel mestre Josep Pons, en la qual hi han participat onze teatres importants. La producció va néixer a la Royal Opera House de Londres i nosaltres ara l’acollirem al Liceu en el que serà la seva estrena a Espanya, abans d’anar cap al Teatro Real.

AL: Es recuperarà algun dels títols cancel·lats aquesta temporada, o serà més endavant?
VGdG: En total hem cancel·lat sis títols que veurem en properes temporades. Hi havia produccions noves en les quals el teatre havia participat, per exemple, com tots sabeu, el Lohengrin signat per Katharina Wagner. Som part d’aquesta família de teatres que han coproduït aquestes produccions i seria una insensatesa no fer-les al teatre. Això ens ha obligat a replantejar totes les temporades de futur que teníem ja una mica avançades. Hem procurat conservar el 100% dels cantants i els equips creatius que participaven en aquests títols cancel·lats i podem assegurar que els tindrem en un futur. Com més lluny els incloem, més possibilitat tenim de mantenir aquests equips. Penseu que nosaltres tenim molt definides (i contractades) dues temporades per avançat. Això dona seguretat als artistes i col·laboradors, però també ens dona molta rigidesa per fer canvis i reprogramar. Tindrem doncs aquests títols sense fallar a cap dels compromisos ja establerts amb cantants, directors i teatres. Les podrem començar a veure a partir de la temporada 2022-2023.

AL: Destacarà la presència d'alguna veu de primera línia a nivell internacional que debuti al Liceu o bé, també, alguna que ja hagi cantat al nostre escenari?
VGdG: Em fa il·lusió anunciar dues veus que per mi tenen una gran importància i que es presenten al Liceu i que, si agraden, tindran un recorregut: la soprano Johanni van Oostrum que cantarà l’Elisabeth de Tannhäuser i la mezzosoprano Okka von der Damerau que cantarà l’Azucena d’Il trovatore. A nivell de grans veus tindrem, com ja he dit, Piotr Beczala, Sondra Radvanovsky, Anna Netrebko per partida doble, i també Ludovic Tézier, Nadine Sierra, Christopher Maltman, Luca Pisaroni, Javier Camarena, Gregory Kunde, Krassimira Stoyanova, Ermonela Jaho, Jakub Jozef Orlinski, Carlos Álvarez, Miah Persson, Véronique Gens, John Osborn, Stefan Vinke, Anita Hartig i el debut important de Stéphane Degout al Liceu, entre molts altres noms.

AL: Descobrirem algun compositor?
VGdG: Sí, d’entrada tindrem l’estrena de l’òpera de George Benjamin, Lessons in Love and Violence. També tindrem la primera òpera de Rameau que es presentarà de forma íntegra a Espanya, Platée. Rameau no és un compositor desconegut, ni molt menys, però paradoxalment no se n’ha fet cap òpera a Espanya. També tindrem l’estrena a Barcelona del musical My Fair Lady de Frederick Loewe i dues coses amb la mirada posada en el patrimoni: la recuperació de La principessa filosofa de Carles Baguer, el “Mozart català”, i un espectacle que es representarà per tota la casa que és una seqüència de sis microòperes titulades Sis solos soles, sis personatges femenins en edat molt diverses, des de gairebé una nena fins a una senyora gran, interpretades per diferents dones, i que són noves creacions d’Agustí Charles, Raquel García-Tomàs, Joan Magrané, Lucas Peire, Francesc Prats i Mario Cortizo. Són sis compositors que, a partir de la dramatúrgia de sis llibretistes diferents i Marc Rosich fent la posada escènica, presentaran les seves obres en espais diferents del teatre a mode de recorregut on petits grups d’unes 50 persones veuran aquests 15-20 min de cada títol en què cada dona s’enfronta a la seva realitat més immediata, la pèrdua de la innocència, la revisió d’una biografia, les il·lusions, etc. És una il·lusionant coproducció amb Òpera de Butxaca i Nova Creació.

AL: Quines seran les línies generals per atraure nou públic?
VGdG: És una temporada complexa i plena de reptes, però d’altra banda, en aquesta època del post-covid és moment dels petits gestos poètics, de les insinuacions, del símbols, i creiem necessari que sigui una temporada per reflexionar sobre el paper de la cultura i d’insinuar la utilitat de l’òpera i una invitació per al creixement personal. M’atreviria a dir que finalment queda una temporada molt il·lusionant, amb un començament espectacular i que marca un perfil. D’altra banda hi ha tot un ampli programa d’activitats compromès amb les arts, la modernitat, les reflexions sobre l’actualitat i la societat i diàleg entre disciplines. En la seva vocació de ser un centre de les arts i pensament hem previst un fil conductor per tota la temporada: l’obsessió, que li dona una gran coherència interna. Així, la temporada tindrà sis veus; sis protagonistes que seran alhora altaveus per desenvolupar amb intensitat els discurs de la temporada: Chiharu Shiota, Louise Bourgeois i Laia Abril (artistes visuals), Luis Rojas Marcos (psiquiatre), Joan Margarit (poeta) i Nuccio Ordine (filòsof). Tots ells trufaran de versos, exposicions, mostres, reflexions, textos, conferències el programa d’activitats. Aquestes propostes contenen elements suggeridors per atraure un públic diferent al públic liceista habitual. També persistirem en l’èxit de la fórmula Under 35 (i altres que sorgiran), amb les quals ens acostarem a un públic més jove. Hi haurà propostes per a tothom, grans veus, muntatges molt impactants i visualment molt impressionants, títols molt coneguts i clàssics del repertori habitual, però també d’altres menys coneguts. Hem estat prudents, però crec que al final el Liceu durant la temporada 20-21 serà un espai de convivència i experiència on l’espectacle està assegurat.