Conferència a l’entorn de “La Merope”
Amb motiu de "La Merope" que veurem al Gran Teatre del Liceu en versió concert, compartim la conferència a càrrec d’Oriol Pérez Treviño, musicòleg i assagista.
Amb motiu de "La Merope" que veurem al Gran Teatre del Liceu en versió concert, compartim la conferència a càrrec d’Oriol Pérez Treviño, musicòleg i assagista.
Amb motiu del Rèquiem de Mozart , compartim amb vosaltres la conferència que Rosa Massagué, periodista, crítica musical i col·laboradora habitual d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de W. A. Mozart amb escenografia de Romeo Castellucci per primera…
Ens fa especial il·lusió compartir amb vosaltres que hem renovat el nostre conveni de col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC)
La renovació d’aquest conveni suposa que els Amics del Liceu gaudim d’un 15% de descompte en espectacles seleccionats del TNC amb un màxim de 2 entrades per espectacle i persona.
Dimarts 11 de març a les 19h (places exhaurides) Sala del Cor (entrada per les Taquilles) *Activitat gratuïta, cal reserva prèvia Amb motiu de les funcions de Lohengrin que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de març,…
Aquest mes, el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, ha estat entrevistat pel crític d’òpera i soci d’Amics del Liceu Albert Mena, podeu llegir l’entrevista completa al mitjà digital Llegir.cat. , enllaç a continuació:
Dijous 26 de juny a les 19h
Foyer del Gran Teatre del Liceu
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
A la Junta i l’equip d’Amics del Liceu ens fa especial il·lusió anunciar que el proper mes de juny us convidem a assistir a La nit dels Amics, un acte que va néixer la primavera de 2019 amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada anuals per als nostres Amics i Amigues.
L’acte tindrà lloc el proper dijous 26 de juny a les 19h al Foyer del Liceu, i servirà de marc per a l’acte de lliurament dels Premis de la Crítica, que l’Associació convoca anualment des de fa 30 anys, corresponents a la temporada 2023-2024.
Sis concerts excepcionals són els que conformen la programació de la 3a edició de Pasqua del Festival de Peralada, que enguany creix en propostes i dies i que inclou una novetat: una matinée el Diumenge Sant, protagonitzada per l’orquestra barroca Il Pomo d’Oro que interpretarà el Salve Regina de Domenico Scarlatti i Leonardo Leo, i les àries més més cèlebres de Händel. Dijous Sant el Festival presenta, per primer cop a Espanya, l’oratori Sanctus Petrus et Sancta Magdalena, del compositor alemany Johann Adolph Hasse, a càrrec de la formació musical Vespres d’Arnadi, dirigida per Dani Espasa, i amb les veus especialitzades de Valer Sabadus i Marie Lys com a protagonistes.
La Fundació Victoria de los Ángeles acaba de presentar el programa de la 13a edició del Festival Life Victoria que tindrà lloc aquest hivern i primavera i que, novament, combinarà la presència de figures internacionals amb joves talents mitjançant les tres línies de programació: Life Recitals, amb grans intèrprets reconeguts, Life New Artists, que permet a joves cantants i músics actuar al costat d’artistes consagrats, i Life Akademie, que inclou activitats formatives.
Peter Laki
Musicòleg i professor al Bard College
La història del Rèquiem de Mozart és ben coneguda. El 1791, últim any de la seva vida, Mozart va rebre un encàrrec d’un aristòcrata austríac per escriure un Rèquiem en memòria de la seva dona. L’encàrrec va ser lliurat per un missatger, que no va revelar el remitent al compositor. Si Mozart sabia o no que es tractava del comte Franz von Walsegg-Suppach, la jove esposa del qual, Anna, havia mort a principis d’aquell any als 20 anys, segueix sent un misteri. No obstant això, sí que sabem que el comte va oferir la considerable suma de 225 florins: li va pagar la meitat anticipadament i li va prometre la resta quan acabés la feina. Hi ha diverses opinions sobre si el comte també pretenia publicar-la com a creació pròpia.
Mozart va voler finalitzar les òperes La clemenza di Tito i La flauta màgica abans de centrar la seva atenció, cap a la tardor, en el Rèquiem, basat en la missa de difunts catòlica romana. El novembre d’aquell any va caure malalt, i el 5 de desembre a la 1 de la matinada, moria amb l’obra encara inacabada.
Simon P. Keefe
Professor de Musicologia a la University of Sheffield. Autor de Mozart’s requiem: Reception, work, completion
La mort d’Anna Walsegg, de 20 anys, el 14 de febrer de 1791 al Schloss Stuppach a Niederösterreich, fou el desencadenant que donaria lloc al Rèquiem de Mozart. A més d’una tomba commemorativa per a la seva esposa, el comte Franz von Walsegg va encarregar anònimament un Rèquiem a Mozart mitjançant el seu advocat, el Dr. Johann Sortschan, o el seu administrador de negocis, Franz Anton Leitgeb, com a intermediaris. Com que en aquell moment estava ocupat escrivint dues òperes (La clemenza di Tito per a la coronació de l’emperador Leopold II a Praga i La flauta màgica per al Wiednertheater de Viena), Mozart segurament no va començar el Rèquiem fins després de l’estrena de La flauta màgica el 30 de setembre. El compositor tenia també altres compromisos durant les setmanes següents mentre treballava en el Rèquiem –fins que va emmalaltir greument cap al 20 de novembre–, com ara la composició de la Cantata Masònica (K. 623), un viatge per visitar la seva esposa, Constanze, que s’estava recuperant a Baden, i la seva assistència a les primeres representacions de La flauta màgica. En el moment de la seva mort, el 5 de desembre de 1791, Mozart havia acabat l’Introitus amb partitura completa, així com les parts vocals, el continu i passatges instrumentals intermitents del Kyrie, els sis moviments de la Sequenz (Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis i Lacrimosa) i els dos moviments de l’Offertorium (Domine Jesu, Hostias). Constanze va actuar ràpidament perquè el Rèquiem es completés després de la mort del seu marit, amb l’objectiu de conservar l’avançament econòmic que havia pagat Walsegg i de rebre la resta dels diners promesos. Primer va contractar els serveis de Joseph Eybler, i, un cop aquest va abandonar la tasca després d’orquestrar parcialment la Sequenz, va recórrer a un altre col·laborador de Mozart, Franz Xaver Süssmayr, que la va finalitzar al febrer de 1792. La versió de Süssmayr, lliurada a Walsegg per complir l’encàrrec, inclou un Sanctus, un Benedictus i un Agnus Dei compostos per ell mateix, així com una represa de l’Introitus i el Kyrie de Mozart per al Communio final.