Dijous 8 de febrer a les 19h Sala del Cor (entrada per les Taquilles) *Activitat gratuïta, cal reserva prèvia Amb motiu de l’òpera en versió concert l'Orfeo que el Gran Teatre del Liceu presenta el proper mes de febrer sota la…
Dissabte 3 de febrer a les 12h Sala Parés (com arribar-hi?) *No és necessaria reserva prèvia Gràcies a la nostra col·laboració amb la Sala Parés, els Amics del Liceu estem convidats a assitir a la conferència Ricard Canals, la modernitat militant a…
Dilluns 5 de febrer a les 19h Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?) *Aforament limitat. Cal reserva prèvia El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Un ballo in maschera, un resum de l’òpera de Verdi…
Dijous 25 de gener a les 19h Foyer del Gran Teatre del Liceu (La Rambla, 51-59) *Activitat gratuïta amb reserva prèvia, aforament limitat Per deferència del Gran Teatre del Liceu, els Amics del Liceu hem estat convidats a assistir a…
Aquest any 2023 ha estat molt especial per als seguidors de la soprano Victoria de los Ángeles ja que el passat 1 de novembre es va donar el tret de sortida als actes de commemoració del centenari del seu naixement. Ara, des d’Amics del Liceu, volem donar la nostra més sincera enhorabona a la Fundació Victoria de los Ángeles que aquesta setmana ha estat distingida amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministerio de Cultura. Aquesta distinció ha estat concedida per organitzar “amb gran èxit de públic, així com gran repercussió nacional i internacional, la commemoració del centenari del naixement de la soprano, que ha comptat amb la col·laboració i participació de diverses entitats culturals publiques i privades, programadors, festivals, cantants… per tal que el 2023 pugui servir de plataforma per ajudar a difondre el llegat i la memòria de l’artista”.
Aquesta setmana, tal com explica Marc Balcells, vicepresident d’Amics del Liceu, a l’editorial, han començat les audicions preliminars de la 61a edició del Concurs Tenor Viñas que conclourà el divendres 19 de gener amb la Prova Final i el diumenge…
El Petit Liceu amplia cada any la seva programació amb nous espectacles que poden despertar l’interès per l’òpera dels més joves de la casa. Aquest any s’estrenen dues noves propostes vinculades a dos dels grans compositors italians més importants del…
Amb motiu de l’òpera Carmen que el Gran Teatre del Liceu presenta al gener amb la mítica producció de Calixto Bieto, recuperem la conferència presencial que Jaume Radigales, professor universitari i crític musical, ens ha ofert sobre aquest títol de Bizet.
Jordi Maddaleno
Crític musical
La novel·la de Mérimée en què està basada la Carmen de Bizet, l’òpera francesa més interpretada de la història, amb llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy, es va publicar el mateix any de l’estrena del Tannhäuser de Wagner (1845). L’òpera es va estrenar a l’Opéra-Comique (Sala Favart) el 1875. Un any abans s’havia produït la première mundial a Viena, de Die Fledermaus (1874) de J. Strauss fill, l’opereta vienesa més popular del gènere, mentre que a Espanya, es va estrenar la sarsuela El barberillo de Lavapiés de Barbieri. Serveixi això per contextualitzar Carmen entre títols que guarden similituds en la seva forma i estil: opereta vienesa, opéra-comique i sarsuela, entre les seves característiques més comunes, l’ús de text parlat intercalat en els seus números musicals.
Elizabeth Kertesz
Musicòloga, membre honorària del Melbourne Conservatorium of Music (Universitat de Melbourne). Coautora de Carmen and the Staging of Spain
Quan el 1845 Prosper Merimée va publicar la seva novel·la Carmen, ja feia molt temps que la cultura francesa buscava evasió i entreteniment en les històries, la música i el ball procedents d’Espanya. Val a dir, però, que la tria que va fer Bizet d’aquesta coneguda història per a la seva nova opéra comique a l’inici de la dècada del 1870 fou innovadora, fins i tot valenta; un intent d’insuflar nous aires al gènere i, potser també, de dir la seva respecte a la situació política que vivia França aleshores. El caràcter explícit del conte passional i tràgic narrat a Carmen feia miques les tradicions familiars pròpies del teatre de l’Opéra-Comique, amb una posada en escena plena de gitanos, contrabandistes, toreros i soldats de baixa estofa que duien vides violentes i, en ocasions, criminals. Els llibretistes, Henri Meilhac i Ludovic Halévy, van reconvertir un argument conegut en quatre episodis espectaculars amb un desenllaç brutal. I, encara, temps després Halévy explicava que la trama de l’òpera havia arribat a consternar el dramaturg francès Jean Henri Dupin, el qual se’n queixava: