Com decideixes ser cantant d’òpera i agafar aquest camí?

No vaig ser un d’aquests nens que ja tenia clar que volia ser cantant d’òpera. Per mi cantar era una extraescolar més, igual que l’esport. I m’agradava molt, però no vaig pensar que pogués convertir-se en la meva professió. De fet, dels 18 als 20 anys vaig parar de cantar, vaig anar a la Universitat a estudiar Llengües però no cantava a cap cor ni res similar. Va ser després de la Universitat que vaig tornar a cantar amb el meu professor i vaig anar a la Royal Academy of Music de Londres i vaig començar a cantar, però era com a baríton. Després d’alguns mesos cantant vaig pensar que potser podria dedicar-m’hi professionalment.

Quan fas el canvi de baríton a tenor?

Al segon any dels meus estudis, després d’un any i mig aproximadament.

És fascinant. Recentment t’hem tingut a Barcelona, però tu ja havies estat aquí, vas començar la teva carrera amb el premi al Concurs Tenor Viñas. Com ha estat en aquesta edició ser-hi present i poder donar el premi?

Sí, el 2018 vaig guanyar el concurs i va ser l’inici de la meva carrera. Encara era un estudiant aleshores a Londres i no tenia idea de com funcionava aquesta carrera. Sabia que havia de participar a concursos per a artistes joves, va ser un pas decisiu, la meva carrera va despuntar. Tornar a ser aquí 6 anys més tard, fer el recital amb Lise Davidsen, ara Un ballo in maschera i donar els premis del Concurs ha estat fantàstic, un sentiment de retorn allà on has començat i ha estat molt bonic.

Exactament quants anys tens? Vas començar de molt jove.

Bé, sí, era molt jove quan vaig fer el concurs al 2018. Ara en tinc 31 acabats de complir.

Em va impressionar la Tosca al Coven Garden, eres un dels cantants més joves a participar-hi i un dels primers tenors britànics a interpretar el paper de Cavaradossi?

Sí, exactament, vaig ser el més jove a interpretar-lo i el primer tenor anglès en molt de temps en interpretar el paper de Cavaradossi al Coven Garden. Abans de mi l’havia cantat Charles Craig el 1956, fa molt de temps.

I com va ser l’experiència?

Fantàstica, a més, jo al Coven Garden havia cantat uns anys abans el paper de Cassio d’Otello, que és cabdal per la història, però no gaire important a nivell operístic com a personatge, i fer el salt d’aquest paper al de Cavaradossi a Tosca fa ser fantàstic.

I aleshores es va fer la màgia, vas tornar a Barcelona amb el recital amb Lise Davisen

Sí, vaig ser molt afortunat, per sort estava aquí per Un ballo in maschera i no vaig tenir l’estrès que provoca en aquestes situacions haver de viatjar. A més, aquesta producció ja l’havia fet a Viena juntament amb Clementine Margain. Hi havia moltes circumstàncies que jugaven a favor meu. I aleshores vaig cantar Don José en una funció de Carmen. El de Don José és un paper que m’encanta cantar. Alguns papers dins de l’òpera tenen molt de caràcter i aquest en seria un exemple. Abans que l’òpera comenci, ja et preguntes per què no està a l’armada? Per què no està a la ciutat amb la seva mare? A què es dedica? Aquestes són les característiques del personatge i després fins on arribes amb ell és el que més m’agrada.

La química d’aquell dia va ser espectacular. Jo pregunto sempre per la part del cant però també per la part de la interpretació, perquè és important, i més en aquest cas…

Avui dia, en el món de l’òpera hi ha molt d’actuació en el procés, a diferència d’abans, on tot era més estàtic. Ara els directors volen unes altres coses i tenen molt més poder. Hi ha molt més d’èmfasi en l’actuació, és molt important.

I passem al recital, que va ser impressionant… Amb Lise Davidsen ja havíeu col·laborat, oi?

Sí, en el meu segon àlbum el duet de Tosca el vaig cantar amb ella.

I ara et prepares per Riccardo d’Un ballo en maschera…

Sí, treballo amb un molt bon equip amb molt bona sintonia i estic gaudint del procés.

Com és la teva relació amb el personatge?

S’està desenvolupant. És la primera vegada que el canto en una producció, fora d’un festival. Parlo molt amb Jacopo Spirei, el director d’escena, sobre com hem de transmetre el personatge, com ens hem de cenyir a la història i ell té moltes de les característiques del personatge que estic provant de transmetre tant com pugui.

Sabies que aquest era un dels papers preferits de Pavarotti? No sé com un tenor enfronta aquest repte d’un nou rol.

Sí, un comença a cantar i ja veurem (riuen)…

Et veurem també com a Maurizio a Adriana Lecouvrer.

Sí, i és una òpera fantàstica! La vaig cantar fa un parell d’anys a La Scala de Milà!

Aquí adorem les veus, segur que quedarem entusiasmats amb la teva veu i estem tenint una relació molt especial amb tu des del començament i en qüestió de mesos, des de Carmen fins al proper Riccardo. Com t’hi trobes?

Molt bé, quan vaig venir pel Concurs Viñas el 2018 era la primera vegada que viatjava a Barcelona i a Espanya, i tornar-hi és un plaer.

Moltes gràcies. Tens algun nou personatge que t’agradaria interpretar en el futur?

Sí, després d’aquí me’n vaig a Nàpols a cantar Polione de Norma i després Gabrielle a Viena pel Simon Boccanegra , però més d’un o dos debuts a l’any procuro no fer-los, perquè s’ha de donar temps a les coses, no cal córrer tampoc.

Absolutament d’acord. Moltes gràcies pel teu temps, esperem poder gaudir de tu durant molts anys i t’agraïm que hagis compartit el teu temps i coneixement amb els Amics del Liceu.