Dimecres 3 de gener a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Carmen, un resum de l’òpera de Bizet en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
NOU GRUP: Dimecres 31 de gener a les 10.30h
Museu Prohibit (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 18€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Per començar l’any, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada per conèixer la recentment inagurada col·lecció del Museu de l’Art Prohibit, situat a la Casa Garriga Nogués, que reuneix més de 200 obres que han estat censurades, prohibides o denunciades per motius polítics, socials o religiosos. Entre les peces que formen part de la col·lecció hi ha pintures, escultures, gravats, fotografies, instal·lacions i obres audiovisuals que formen una mostra àmplia de casos que sovint han transcendit als mitjans i a les xarxes socials, creades en bona part durant la segona meitat del segle XX i durant el segle XXI.
Divendres 12 de gener a les 17h (places exhaurides)
Sala Parés (Com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Comencem l’any visitant una vegada més un dels espais artístics més emblemàtics i estimats de la ciutat: la Sala Parés. En aquesta ocasió, els Amics us proposem una visita comentada exclusiva a l’exposició Ricard Canals (1876-1931) i el seu temps a càrrec del comissari de la mostra Sergio Fuentes Milà. Es tracta d’una exposició on descobrirem l’obra de Canals en context, proposant vincles i comparatives amb altres artistes coetanis, amb alguns dels quals el pintor establí relacions personals i/o d’afinitat. Altres creadors com Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Pere Ysern Alié, Joan Cardona, Ramon Pichot o Marià Pidelasera, entre molts d’altres, es donen cita i dialoguen amb l’obra d’un dels pintors catalans de finals del segle XIX i principis del XX que assolí més èxit a mercats com els de París o Nova York.
Dijous 1 de febrer a les 19h
Sala de Cor del Liceu
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la recent edició del Concurs Viñas, els Amics us proposem una conferència a càrrec d’Antoni Colomer, crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, durant la qual farem un repàs dels 60 anys de trajectòria del concurs, centrant-nos en la seva història, els seus orígens, però també en els participants més destacats.
Dijous 18 de gener a les 10h i a les 11h (2 grups, places exhaurides)
Vil·la Joana (Sortida des de Pl. Catalunya amb transport públic com arribar-hi?)
*Preu Amics: 8€
*Preu acompanyants no socis: 10€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
**Es tracta d’una visita no recomanada per a persones amb dificultat de mobilitat, ja que per accedir-hi hi ha un tram d’escales sense barana. Recomanem calçat còmode
El proper mes de gener, els Amics us proposem una visita comentada a un espai poc conegut però vital per a la nostra literatura: Vil·la Joana, que va ser la darrera casa que va acollir Jacint Verdaguer, un dels màxims i més reconeguts exponents de la Renaixença. Després d’una llarga malaltia, ell va morir entre les seves parets el 10 de juny de 1902 i des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. Per això, ja el 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que era dedicat a la seva vida i obra
Dimarts 30 de gener a les 19h (places exhaurides)
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’òpera Un ballo in maschera que el Gran Teatre del Liceu presenta el proper mes de febrer amb una proposta escènica de Graham Vick, us convidem a assistir a la conferència presencial que Jaume Radigales, professor universitari i crític musical, ens oferirà sobre aquest títol de Verdi. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
*5% de dte. exclusiu per a Amics del Liceu en tots els espectacles
Us recordem que, per deferència del Gran Teatre del Liceu, els socis d’Amics del Liceu podem gaudir d’un període de venda preferent i un 5% de dte. per als espectacles de la temporada 2023-2024, que podeu consultar clicant aquí.
Concierto desorden aplega setmanalment els noms més coneguts del món de la lírica i la música clàssica per parlar, entre molts altres temes, d’òpera, de música… Gonzalo Lahoz, crític, divulgador musical i codirector de la revista Platea Magazine, va engegar aquest podcast el gener de 2022 com a projecte personal. Gairebé dos anys després ha entrevistat figures com Josep Pons, Celso Albelo, Xabier Anduaga, Raquel García-Tomás, Ruth Iniesta, entre molt d’altres, i ha comptat amb la col·laboració d’entitats musicals com el mateix Liceu, el Teatro Real, l’ABAO, el Teatro de la Maestranza o el CNDM.
Mercedes Conde Pons
Directora Artística Adjunta del Palau de la Música Catalana
La mort de Giacomo Puccini, succeïda el 1924 abans de poder finalitzar la composició de Turandot, va deixar interrompuda bruscament una evolució del gènere operístic italià que es fa difícil esbrinar cap a on hagués arribat, si Puccini hagués pogut seguir donant corda a la seva extraordinària genialitat musical. El que sí que sabem és que amb Turandot s’acaba una era: la de l’òpera italiana, amb perdó dels continuadors del gènere que, influïts per l’esdevenir estètic del segle XX, van trencar absolutament amb la tradició belcantista i verista de la qual Puccini és el gran darrer bastió.
Alexandra Wilson
Professora d’Història de la Música a la Oxford Brookes University. Autora de Puccini in Context
Dins del context de l’obra de Giacomo Puccini, Turandot és un cas atípic. Mentre la majoria de les seves òperes personifiquen el realisme operístic, l’última ens porta a un regne bàrbar i fantàstic, ambientat en una època antiga no especificada. La preocupació per la domesticitat i la vida de la gent corrent que havia prevalgut en obres anteriors com La bohème i Madama Butterfly ha desaparegut completament; en canvi, Puccini ens ofereix escenes èpiques de multituds en amplis espais exteriors, com si treballéssim en un llenç artístic sorprenentment més gran. Turandot també fa avenços significatius respecte les seves obres anteriors pel que fa a la naturalesa avançada del llenguatge musical (el públic que només ha escoltat «Nessun dorma» i espera que la resta de l’òpera soni semblant s’endurà una sorpresa). Va ser, per descomptat, la seva darrera obra, tot i que no l’hauríem de considerar com el seu cant del cigne, perquè el compositor no tenia ni idea que patia un càncer de gola que, finalment, li provocaria la mort d’un atac de cor mentre se sotmetia a una intervenció a un quiròfan belga el 1924. Si Puccini hagués viscut, només podem especular sobre on l’haurien portat la seva curiositat i el desig de mantenir-se al dia amb la innovació modernista.