Dimarts 4 de juliol a les 19h Sala de l'Orquestra del Conservatori del Liceu (Com arribar-hi?) *Activitat gratuïta, cal reserva prèvia Aquest estiu, el Festival de Peralada comptarà amb diversos intèrprets joves que formaran part de la programació d’enguany. Dues…
Dijous 6 de juliol a les 19h Sala del Cor (entrada per les Taquilles) *Activitat gratuïta, cal reserva prèvia Amb motiu de L'incoronazione di Poppea que el Gran Teatre del Liceu presenta aquest proper mes de juliol, us convidem a…
Per deferència del Gran Teatre del Liceu, els socis d'Amics del Liceu podem gaudir d'un període de venda preferent per als espectacles de la nova temporada 2023-2024 del teatre, a més del 5% de descompte en el preu de les…
El nostre president, Jaume Graell, ha entrevistat Oriol Aguilà, director del Festival Perelada, perquè ens expliqui per què no ens podem perdre la cita estiuenca a Peralada on, el proper mes d’agost, veurem dos espectacles molt interessants: d’una banda The…
Continuem amb el nostre cicle de col·loquis «Els interiors del Liceu», per conèixer més de prop els secrets que s’amaguen darrere l’escena. En aquesta ocasió, volem convidar-vos a la trobada que farem amb el director musical del Gran Teatre de…
Amb motiu de l’òpera Parsifal a continuació podreu recuperar la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens ha ofert als Amics sobre aquest títol…
Sota el marc de Barcelona Obertura, la platja del Bogatell acollirà la iniciativa Clàssica a la platja els propers dimarts 20 i dimecres 21 de juny. Consistirà en dos concerts oberts a tota la ciutadania: d’una banda, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del mestre Josep Pons, interpretarà la Simfonia núm. 9 (Simfonia del Nou Món) de Dvorák i el Bolero de Ravel; per la seva banda, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida pel mestre Ludovic Morlot, oferirà les Danses eslaves de Dvorák, el Caprici espanyol de Rimski-Korsakov, La meva pàtria de Smetrana, Empúries de Toldrà i L’Arlésienne de Bizet. Serà una ocasió única per gaudir de dues de les orquestres més importants de la ciutat en un entorn immillorable. Els concerts, a més, seran retransmesos pel canal de televisió Betevé.
Antoni Bofill ha estat el fotògraf del Liceu des de l’any 1977 fins al 2021, quaranta-quatre anys de relació amb el nostre teatre plens de fotografies, anècdotes, moments històrics i trobades entranyables. Per commemorar aquesta llarga relació del fotògraf Bofill amb el Liceu, el Balcó Foyer i el Foyer del teatre acullen, fins al proper 30 de juliol, una exposició de les seves fotografies realitzades al llarg d’aquests quaranta-quatre anys que es van iniciar el 1977 després d’una funció de L’Africaine de Meyerbeer interpretada per Montserrat Caballé i Plácido Domingo de la qual el Liceu li va encarregar les fotografies. Arran d’aquesta experiència, va néixer la relació que ha unit el fotògraf amb el Liceu durant gairebé mig segle i que els nostres socis i sòcies van poder conèixer de primera mà en el col·loqui que vam mantenir amb Antoni Bofill presentat pel nostre president, Jaume Graell, a la Sala del Cor del Liceu el passat 7 de juny.
Amb motiu de l’Any Victoria, en què es commemora el centenari del naixement de la soprano Victoria de los Ángeles, el segell discogràfic Warner Music ha anunciat per aquest proper mes d’octubre el llançament d’una caixa, edició limitada, de 59 CD que reuneix totes les gravacions realitzades per aquest segell amb la cantant entre els anys 1948 i 1977, una col·lecció imprescindible per als amants de Victoria de los Ángeles que inclou òperes completes, com Carmen, Pelléas et Mélisande, Manon, La bohème, entre moltes altres, i també col·leccions d’àries i cançons populars i tradicionals que ens permetran gaudir de la soprano que va robar el cor del seu públic amb la bellesa i calidesa de la seva veu.
Jordi Abelló
Contratenor
«—I què escoltarem avui? Un altre castrat transvestit fent el número i a veure quantes notes pot fer per minut?! —comentà un napolità assidu a l’òpera.
De sobte, un educat Gluck se li acostà per dir-li, a cau d’orella:
—Té tota la raó, Senyor meu, i aviat això canviarà, però no té cap dret a mostrar menyspreu per la feina d’un professional com aquest.»
La conversa, que mai tingué lloc, ens transporta a una Itàlia subjugada per l’òpera; i aquesta, al seu torn, esclava dels cantants, als peus dels quals s’agenolla i no els jutja. La música i els compositors es deuen a les fulgurants estrelles del moment, ja siguin castrats, sopranos o tenors, que inunden tota Europa mostrant les seves pirotècniques virtuts vocals.
El model barroc de l’òpera, esgotat, demanava un rentat a fons i Gluck es postulà públicament per retornar l’òpera a la música i aquesta al drama, mirant sempre cap als clàssics grecs. Ell, que ja era un compositor de gran prestigi arreu d’Europa quan el seu Orfeo s’estrenà, es trobava prou madur com a músic per canviar les regles del joc. I tant que ho va fer!
Cal dir, però, que aquesta òpera tingué una estrena a Viena el 1762 no gaire sonada i que Gluck reformulà la partitura per adaptar-la al gust francès (i potser també al d’ell), i que (re)estrenà a París el 1774.