Continuant amb el nostre cicle de col·loquis, compartim amb vosaltres la xerrada per conèixer les sopranos Rosa Maria Abella, Maria Isart i Montserrat Seró, guanyadores del premi Amics del Liceu a la darrera edició del Concurs Tenor Viñas. El premi…
Giovanni Carli Ballola
Musicòleg, professor d’Història de la Música a la Universitat de Lecce
No és possible entendre a fons La Cenerentola si no se la situa en un ambient social amb elements plens de concreció realista: el d’una recòndita província de la restauració italiana, habitada per nobles insignificants morts de gana i principassos semblants a l’Ernesto Ranuccio de la Chartreuse de Parme stendhaliana. Aquelles baronies de Montefiascone i aquells principats de Salern tenien els tics d’una petita Itàlia casolana i presumptuosa, que parlava amb un deix afectat i ridícul d’estil francès («Les meves sabates, el meu bonné / Les meves plomes, el meu collié»), carregats de vanitats estúpides i de dolenteries mediocres; els mateixos «patricis plebs», envanits i envilits, que al cap de poc apareixeran en la comèdia humana dels sonets romans de Giuseppe Gioacchino Belli. Materials teatrals similars varen acabar a mans d’un Rossini que en les seves obres L’italiana in Algeri, Il turco in Italia i Il barbiere di Siviglia, havia dut fins a les darreres conseqüències una experiència de gènere còmic ―que es podia dir que havia nascut juntament al seu geni musical, sobre les taules del San Moisè de Venècia―, en les prodigioses farses que obriren la dècada dels anys deu d’aquella era del melodrama que adoptà el seu nom. I va ser per aquest camí que va prosseguir, ferint al cor la vella comèdia del segle xviii a l’estil de Domenico Cimarosa, caracteritzada per l’afable sàtira social i el sentimentalisme realista burgès. Rossini havia omplert aquelles despulles amb un vitalisme ardent i violent propi, en les quals la mateixa música és la que «gaudeix de si mateixa» (Fedele D’Amico) i en les quals la forma pura s’enardeix amb una pulsació totalitzadora feta de gresques rítmiques i sonores, de desfermades voluptuositats belcantistes que s’havien ignorat durant el segle XVIII.
Jaume Radigales
Professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical
Gioachino Rossini inaugurava l’any 1817 amb La Cenerentola, la primera funció de la qual va tenir lloc al Teatro Valle de Roma el 25 de gener. El 20 de febrer de l’any anterior, i també a Roma però al Teatro Argentina, havia presentat Il barbiere di Siviglia. I ambdues òperes tenen elements comuns, tant pel que fa a la tipologia dels personatges (còmics i semiseriosos) com a la vocalitat, i amb alguns intèrprets que van repetir en una i altra funció d’estrena. Per exemple, la contralt Geltrude Righetti, que va ser la primera Rosina a l’Argentina i la primera Angelina (Cenerentola) al Valle. O el baix Zenobio Vitarelli, que va estrenar la part de Basilio al Barbiere i la d’Alidoro a La Cenerentola.
1816 i 1817 van ser, a més, anys d’intensa activitat productiva, perquè Rossini va estrenar vuit òperes: quatre el 1816 (el citat Barbiere a Roma, a més de Le nozze di Teti e di Peleo, La gazzetta i Otello a Nàpols) i quatre el 1817 (La Cenerentola i Adelaide di Borgogna a Roma, La gazza ladra a Milà i Armida a Nàpols). És a dir, vuit títols adscrits a subgèneres diversos com ara òpera buffa, òpera seriosa i dramma giocoso. I en tots ells, la inventiva i la imaginació desbordants del músic de Pesaro justifiquen que fos el compositor més famós, celebrat i sol·licitat del seu temps. Rossini en tot el seu esplendor creatiu, per dir-ho sintèticament.
Dimarts 4 de juny a les 19h (places exhaurides)
Foyer del Gran Teatre del Liceu
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia (màxim 1 acompanyant)
A la Junta i l’equip d’Amics del Liceu ens fa especial il·lusió anunciar que el proper mes de juny us convidem a assistir a La nit dels Amics, un acte que va néixer la primavera de 2019 amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada anuals per als nostres Amics i Amigues.
L’acte tindrà lloc el proper dimarts 4 de juny a les 19h al Foyer del Liceu, i servirà de marc per a l’acte de lliurament dels Premis de la Crítica, que l’Associació convoca anualment des de fa gairebé 30 anys, corresponents a la temporada 2022-2023.
L’acte inclourà actuacions musicals, d’una banda, de cantants emergents per tal de donar-los projecció a l’inici de la seva carrera professional i, de l’altra, d’artistes amb una carrera operística ja consolidada.
Curs presencial o virtual (a escollir)
3 sessions: dilluns 10, dilluns 17 i dimarts 25 de juny a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 40€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 45€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 50€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 30€ (socis d’Amics del Liceu) o 35€ (públic general)
*Preu virtual: 35€
Amb motiu de la nova temporada del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
La temporada 2024-25 del Gran Teatre del Liceu s’obre amb l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk de Dmitri Xoskakóvitx (1906-1975). Estrenada el 1934, la segona obra operística del compositor rus va topar dos anys més tard amb la fèrria desaprovació de l’aparell soviètic i del propi dictador Iosif Stalin. Però aquest no va ser un cas aïllat en el context de l’òpera al segle XX: a l’Alemanya nazi també es va polititzar l’òpera, de la mateixa manera que durant l’anterior República de Weimar compositors com Kurt Weill van destil·lar la seva ideologia en diversos títols escènics.
Divendres 31 de maig a les 11.30h
Punt de trobada: Vestíbul el MNAC com arribar-hi?)
*Preu Amics: 5€
*Preu acompanyants no socis: 6€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Durant aquest proper mes, els Amics no ens volem perdre una de les exposicions més esperades d’aquesta primavera “Suzanne Valadon. Una epopeia moderna”. Aquesta exposició, organitzada pel MNAC en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes, revisa la figura de l’artista Suzanne Valadon (1865-1938), una figura emblemàtica de la bohemia de Montmartre a inicis del segle XX. Pintora, dibuixant i gravadora, Suzanne Valadon practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu a la natura morta i el paisatge.
Dijous 6 de juny 8.00h (últimes places disponibles)
Cotlliure (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 100€
Preu acompanyants no socis: 105€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
El proper mes de juny, els Amics del Liceu us proposem una sortida d’un dia en autocar per visitar Cotlliure, un encantador poble costaner situat a la regió francesa dels Pirineus Orientals. Conegut per la seva pintoresca ubicació i el seu paisatge idíl·lic, Cotlliure ha captivat els visitants durant segles amb el seu encant mediterrani. Les cases de colors pastel i els edificis històrics creen una atmosfera única i acollidora, un lloc ideal per passejar i gaudir de les vistes al mar. A més, és impossible visitar Cotlliure sense conèixer a Matisse, Signac, Derain, Picasso… amb el seu cel clar, els seus colors vius, el seu patrimoni històric i els seus pintorescs mercats, aquest petit port català ha seduït els artistes més notables. Potser és per aquest motiu que és en aquesta localitat on neix el fauvisme durant la primera meitat del s. XX.
Dimecres 29 de maig a les 10h (places exhaurides)
Punt de trobada: Plaça Catalunya (al davant del Hard Rock Cafe, com arribar-hi?)
*Preu Amics: 12€
*Preu acompanyants no socis: 13€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
* Durada aproximada: 1,45h
Durant el proper mes de maig, els Amics us proposem una ruta a peu per tal de redescobrir l’anomenat barri gòtic de Barcelona amb una nova mirada. El barri gòtic de Barcelona guarda dins dels seus carrers, places i edificis un patrimoni artístic que evoca mites i llegendes que permeten conèixer, des del pensament poètic, el caràcter de la ciutat i de la seva gent. La ruta planteja un recorregut dels afores de la ciutat medieval fins al seu nucli fundacional, atenent particularment als detalls que resten desapercebuts quan caminem amb la mirada distreta.
Dijous 23 de maig a les 19h
Sala del cor del Liceu
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Més enllà del nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, aquest mes ens fa especial il·lusió anunciar-vos que hem organitzat un diàleg amb Giacomo Sagripanti, director musical de La Cenerentola, que podrem veure el proper mes de maig al Gran Teatre del Liceu.
Així doncs volem convidar-vos a la trobada que Sagripanti mantindrà amb el nostre president, Jaume Graell, sobre la seva vinculació amb el món de l’òpera en general i a l’òpera La Cenerentola en particular. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Dimecres 22 de maig a les 19h Sala del Cor (entrada per les Taquilles) *Activitat gratuïta, cal reserva prèvia Amb motiu de la propera òpera Fidelio que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de maig sota…