skip to Main Content

Salzburg, del 18 al 22 d’agost

Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W.…

Llegir més

Aix-en-Provence, del 15 al 19 juliol

El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge per visitar un dels festivals més prestigiosos de l’estiu: el Festival d’Aix-en-Provence. Començarem el nostre programa musical amb un recital de la magnífica soprano Sondra Radvanovsky, molt…

Llegir més

Més enllà de l’ ‘opera in musica’

Oriol Pérez Treviño
Musicòleg i assaigsta

No és fàcil aproximar-se a les qüestions i necessitats que requereixen la interpretació de la favola in musica L’Orfeo (1607) de Claudio Monteverdi (1567-1643) que, en anys posteriors, exactament el 1616, el mateix compositor la va definir com «una giusta preghiera». Aquesta nova definició, «una justa pregària», ens permet comprendre l’humus que palpita en el fons d’aquesta obra i que ens porta fins a les fonts de la mitologia, a les relacions establertes entre la Camerata de Bardi amb les obres literàries, entre d’altres, de Marsilio Ficino (1433-1499); a la recerca de les connexions entre l’hermetisme, l’orfisme, el cristianisme i, fins i tot, l’alquímia. Tota l’arquitectura musical i dramàtica de la favola està impregnada d’un alt simbolisme i on els actors-cantants han d’esdevenir alguna cosa més que ser els simples intèrprets d’una obra, sinó que han de ser l’encarnació d’una veritable presència representativa on, sense anar més lluny, a judici del musicòleg Josep Maria Gregori, el personatge d’Orfeu «cerca de representar musicalment el valor teològic d’una prisca theologia que canta en un llenguatge mític l’harmonia d’Apol·lo». Ras i curt. En aproximar-nos a les necessitats vocals dels personatges de L’Orfeo no ens podem quedar amb la prestació dramàticomusical que s’exigeix als cantants sinó que, implícitament, se’ls requereix d’una prestació vinculada amb l’espiritualitat.

Llegir més

Torna Winterreise de Schubert al Liceu

Aquest mes de febrer, el Liceu acull una nova proposta escènica del Winterreise de Franz Schubert. Després de les presentacions dels artistes Chiharu Shiota al Saló dels Miralls i Antonio López a la Presó Model, aquest cop és l’artista Joan…

Llegir més

Primers premis ex aqueo a la 61a edició del Concurs Tenor Viñas

Recentment ha conclòs la 61a edició del Concurs Tenor Viñas al Gran Teatre del Liceu. La mezzo brasilera Marcela Rahal i el tenor neozelandès Felipe Manu han obtingut han estat els guanyadors ex aequo del Concurs, dotat amb 16.000€ per cada un i un contracte per participar a les properes temporades del Liceu. El segon premi ha recaigut en la soprano russa Mira Alkhovik i el tercer, en la soprano portuguesa Silvia Sequeira. El baix-baríton americà Christian Pursell ha obtingut el quart premi, el cinquè ha estat per al baix-baríton del Regne Unit Ossian Huskinson i el sisè, per la soprano italiana Sabrina Sanza.

Entre els premis especials volem destacar el premi ofert per Amics del Liceu per estudiar tècnica vocal amb la soprano Luciana Serra a un/a jove cantant espanyol/a que resideixi a Catalunya i que hagi participat a la prova preliminar del Gran Teatre del Liceu. Les sopranos Maria Rosa Abella, Maria Isart i Montserrat Seró han estat les guanyadores d’aquest premi, per mitjà del qual podran continuar la seva formació en el gènere líric amb una figura tan destacada com la soprano Luciana Serra.

Llegir més

NOU CURS D’ESCENOGRAFIA: “La matèria dels somnis”

Curs presencial o virtual (a escollir)
3 sessions: dilluns 4, dimecres 6 i dijous 7 de març a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 40€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu i socis de l’Ateneu Barcelonès: 45€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 50€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 30€ (socis d’Amics del Liceu i socis de l’Ateneu Barcelonès) o 35€ (públic general)
*Preu virtual: 35€

En el món de les arts escèniques, és prou comú el fet de confondre el treball de l’escenògraf amb el de l’artista plàstic que ornamenta l’espai de representació amb la seva pròpia creació personal, alguns cops, una mica desvinculada de la dramatúrgia del text o de les premisses de l’autor. Normalment, les obres de pintors, escultors i altres professionals de les arts plàstiques es desenvolupen en la solitud del taller o de l’estudi, gaudint de la llibertat de decisió sobre els formats, els materials i els acabats. Però els escenògrafs han de fer un recorregut molt llarg i diversificat fins que els seus somnis esdevinguin matèria escènica.

Llegir més

Conferència a l’entorn d'”Un ballo in maschera”

Amb motiu de l’òpera Un ballo in maschera que el Gran Teatre del Liceu presenta aquest febrer amb una proposta escènica de Graham Vick, recuperem la conferència presencial que Jaume Radigales, professor universitari i crític musical, ens ha ofert sobre aquest títol…

Llegir més

El conflicte entre l’amor i el deure, eix de la vocalitat del Ballo

Albert Garriga
crític musical

Un ballo in maschera, obra mestra de Giuseppe Verdi, és una joia de la música operística que brilla amb especial intensitat gràcies a la complexitat i riquesa de les seves veus. La història, plena d’intriga política i amor tràgic, es desenvolupa a través de personatges que requereixen una gran profunditat vocal i interpretativa.

Pel que fa a Riccardo, el personatge central, requereix un tenor líric-spinto amb una tessitura que s’estén des del Sol#3 fins al Do5, combinant agilitat vocal amb expressivitat dramàtica, un rol de gran complexitat tècnica i interpretativa. A diferència d’un personatge estàtic i unidimensional, Riccardo es revela com un personatge dinàmic i polifacètic. En el primer acte, s’introdueix com a governador, i domina aquest rol, però al mateix temps es presenta com un home lleuger, apassionat per Amelia i amb un desig insaciable de plaer i diversió, demostrant un caràcter impregnat d’humor.

A mesura que l’òpera avança cap al segon acte, Riccardo es transforma: deixa de ser un personatge lleuger per convertir-se en una figura més profunda, apassionada i romàntica. Enamorat fervorosament, el seu duet amb Amelia en aquest acte és d’un romanticisme exaltat i destaca com una de les pàgines d’amor més boniques de tota l’obra verdiana.

Llegir més
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies