skip to Main Content

50% de descompte per a “La Clemenza di Tito” al Conservatori

El Màster en Interpretació d’Òpera que ofereix el Conservatori Liceu dóna a joves professionals del cant l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se com a intèrprets en un entorn d’excel·lència artística i altíssima competència musical. Cada any, l’objectiu del Màster de treball de preparació, assaig i escenificació d’un títol significatiu del repertori operístic es materialitza en dues representacions obertes al públic que culminen aquest procés de perfeccionament interpretatiu, alhora que suposen una experiència dins una producció professional per als intèrprets i una atractiva oferta artística d’alt nivell per a tots els amants de la lírica de la ciutat.

Llegir més

10% de descompte per a la Schubertíada

La Schubertíada Descompte exclusiu per a Amics del Liceu *10% de descompte amb el carnet d'Amics del Liceu (màxim 2 entrades per concert) Un any més torna la Schubertíada, un festival que arriba a la seva 32a edició i té…

Llegir més

10% de descompte per a la Schubertíada 2024

La Schubertíada Descompte exclusiu per a Amics del Liceu  *10% de descompte amb el carnet d'Amics del Liceu (màxim 2 entrades per concert) CODI PROMOCIONAL: AmicsLiceu_SV24 Un any més torna la Schubertíada, un festival que arriba a la seva 32a…

Llegir més

Recomanacions literàries i operístiques per Sant Jordi

Sant Jordi sempre és un bon moment per descobrir novetats literàries o recopilar aquells llibres que ens poden interessar. En aquesta edició d’abril del nostre butlletí, hem volgut fer un recull de diversos llibres, tant novel·la com assaig, que pensem que qualsevol amant de l’òpera hauria de conèixer. Comencem per una novel·la curta, Carta d’hivern (Viena Edicions, 2023), de Teresa Pous, que narra la història d’amor de la protagonista amb un crític d’òpera, i com la passió compartida per la música, l’art, la literatura, marquen la seva relació. L’autora, gran amant de l’òpera i sòcia d’Amics del Liceu, situa la història trenta anys després d’aquest amor que va deixar una gran empremta psicològica a la seva protagonista.

Llegir més

Conferència a l’entorn d'”Orgia”

Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.

Llegir més

Pasolini en estat pur

Gonzalo Lahoz,
Crític i divulgador musical

«Alegreu-vos!
En una de tantes cases d’aquest barri
–sigui per dol, o per neurosi, o tedi de la tarda de festa–
hi ha hagut per fi un Home
que ha fet un bon ús de la mort»
Pier Paolo Pasolini. Orgia. 1968.

El passat 2022 Pier Paolo Pasolini hauria complert 100 anys. Tot un segle d’escàndol, teatre, denúncia i revelació. Han passat gairebé cinc dècades des del seu assassinat, i el cineasta segueix més viu que mai. No només, precisament, a través de les seves pel·lícules, sinó que així ho testimonien també el seu teatre, els seus escrits i els seus versos… i, oh, sorpresa, això no ho vam veure venir: en el, en termes generals, anquilosat món de l’òpera de 2023, amb la lírica que ha sorgit entorn el seu imaginari.

Fent un cop d’ull a les últimes programacions europees, trobem a l’Òpera Nacional de Grècia l’espectacle Salò o els 120 dies de Sodoma, amb música de Jeph Vanger, i la nova òpera de Giorgio Battistelli: Teorema (segurament el seu millor film), que puja ara a escena la Deutsche Oper de Berlín. O la Tosca aparentment escandalosa que el director d’escena Rafael R. Villalobos va erigir sobre la seva figura per a La Monnaie de Brussel·les i que aquí es va rebre amb xiulades a Barcelona i crits homòfobs a Sevilla. La sola presència de Pasolini segueix aconseguint que ens removem incòmodes, curiosos, moral i anímicament sacsejats en els nostres seients. A aquestes propostes, s’hi suma, des de la temporada passada, Orgia, nova òpera d’Hèctor Parra sobre l’obra teatral homònima de l’italià, amb adaptació del llibret i posada en escena d’un vell conegut del Liceu: Calixto Bieito.

Llegir més

Les set portes de l’ànima

Xavier Cester, crític de les revistes Ópera Actual i Opera

«On és l’escena? Dins? Fora?». El pròleg recitat d’El castell de Barbablava (per què moltes traduccions obvien el rang de duc que apareix al títol original?) ens posa en situació del que experimentarem en el transcurs d’una de les òperes més fascinants del segle XX. Un pròleg que, per desgràcia, en massa ocasions no apareix en versions en directe ni en enregistraments discogràfics. El llibret de Béla Balász aporta noves capes de significat, carregades d’un potent simbolisme, al cèlebre personatge, assassí de múltiples esposes, sorgit d’un conte de Charles Perrault. Com en el text de Maurice Maeterlinck per a l’Ariane et Barbe-Bleue de Paul Dukas –títol ben atractiu tot i que poc freqüent, representat fa uns anys al Gran Teatre del Liceu–, les dones aquí no són pas mortes, però a diferència de l’òpera del compositor francès, el poeta hongarès construeix un veritable psicodrama entre dos únics personatges (més ben dit, entre els dos únics personatges que canten), una història que, com està de moda dir avui en dia, ens interpel·la a tots, alhora que obre vies d’interpretació que poden ser ben dispars.

Llegir més
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies