Dijous 1 de febrer a les 19h
Sala de Cor del Liceu
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la recent edició del Concurs Viñas, els Amics us proposem una conferència a càrrec d’Antoni Colomer, crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, durant la qual farem un repàs dels 60 anys de trajectòria del concurs, centrant-nos en la seva història, els seus orígens, però també en els participants més destacats.
Dijous 18 de gener a les 10h i a les 11h (2 grups, places exhaurides)
Vil·la Joana (Sortida des de Pl. Catalunya amb transport públic com arribar-hi?)
*Preu Amics: 8€
*Preu acompanyants no socis: 10€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
**Es tracta d’una visita no recomanada per a persones amb dificultat de mobilitat, ja que per accedir-hi hi ha un tram d’escales sense barana. Recomanem calçat còmode
El proper mes de gener, els Amics us proposem una visita comentada a un espai poc conegut però vital per a la nostra literatura: Vil·la Joana, que va ser la darrera casa que va acollir Jacint Verdaguer, un dels màxims i més reconeguts exponents de la Renaixença. Després d’una llarga malaltia, ell va morir entre les seves parets el 10 de juny de 1902 i des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. Per això, ja el 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que era dedicat a la seva vida i obra
Dimarts 30 de gener a les 19h (places exhaurides)
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’òpera Un ballo in maschera que el Gran Teatre del Liceu presenta el proper mes de febrer amb una proposta escènica de Graham Vick, us convidem a assistir a la conferència presencial que Jaume Radigales, professor universitari i crític musical, ens oferirà sobre aquest títol de Verdi. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
*5% de dte. exclusiu per a Amics del Liceu en tots els espectacles
Us recordem que, per deferència del Gran Teatre del Liceu, els socis d’Amics del Liceu podem gaudir d’un període de venda preferent i un 5% de dte. per als espectacles de la temporada 2023-2024, que podeu consultar clicant aquí.
Concierto desorden aplega setmanalment els noms més coneguts del món de la lírica i la música clàssica per parlar, entre molts altres temes, d’òpera, de música… Gonzalo Lahoz, crític, divulgador musical i codirector de la revista Platea Magazine, va engegar aquest podcast el gener de 2022 com a projecte personal. Gairebé dos anys després ha entrevistat figures com Josep Pons, Celso Albelo, Xabier Anduaga, Raquel García-Tomás, Ruth Iniesta, entre molt d’altres, i ha comptat amb la col·laboració d’entitats musicals com el mateix Liceu, el Teatro Real, l’ABAO, el Teatro de la Maestranza o el CNDM.
Mercedes Conde Pons
Directora Artística Adjunta del Palau de la Música Catalana
La mort de Giacomo Puccini, succeïda el 1924 abans de poder finalitzar la composició de Turandot, va deixar interrompuda bruscament una evolució del gènere operístic italià que es fa difícil esbrinar cap a on hagués arribat, si Puccini hagués pogut seguir donant corda a la seva extraordinària genialitat musical. El que sí que sabem és que amb Turandot s’acaba una era: la de l’òpera italiana, amb perdó dels continuadors del gènere que, influïts per l’esdevenir estètic del segle XX, van trencar absolutament amb la tradició belcantista i verista de la qual Puccini és el gran darrer bastió.
Alexandra Wilson
Professora d’Història de la Música a la Oxford Brookes University. Autora de Puccini in Context
Dins del context de l’obra de Giacomo Puccini, Turandot és un cas atípic. Mentre la majoria de les seves òperes personifiquen el realisme operístic, l’última ens porta a un regne bàrbar i fantàstic, ambientat en una època antiga no especificada. La preocupació per la domesticitat i la vida de la gent corrent que havia prevalgut en obres anteriors com La bohème i Madama Butterfly ha desaparegut completament; en canvi, Puccini ens ofereix escenes èpiques de multituds en amplis espais exteriors, com si treballéssim en un llenç artístic sorprenentment més gran. Turandot també fa avenços significatius respecte les seves obres anteriors pel que fa a la naturalesa avançada del llenguatge musical (el públic que només ha escoltat «Nessun dorma» i espera que la resta de l’òpera soni semblant s’endurà una sorpresa). Va ser, per descomptat, la seva darrera obra, tot i que no l’hauríem de considerar com el seu cant del cigne, perquè el compositor no tenia ni idea que patia un càncer de gola que, finalment, li provocaria la mort d’un atac de cor mentre se sotmetia a una intervenció a un quiròfan belga el 1924. Si Puccini hagués viscut, només podem especular sobre on l’haurien portat la seva curiositat i el desig de mantenir-se al dia amb la innovació modernista.
Jordi Abelló
Contratenor
Corre el 1687 i Lully acaba de morir. Tot França està de dol. Charpentier es frega les mans perquè el panorama musical a París ha canviat; però poc a poc, no ens enganyem… Malgrat els estils diversos d’ambdós compositors, Médée és una obra bàsicament «lul·lista», i única en el catàleg de Charpentier. S’emmarca en la tradició musical i teatral que l’espectador tenia per costum amb Lully. Consta d’un pròleg i cinc actes. El pròleg és una exaltació sense miraments del rei Lluís XIV i del seu poder, amb una sèrie de solos, duets, trios i cors de pastors que s’alegren de viure en pau gràcies al més poderós dels reis. La música sovint desapareix d’algunes adaptacions teatrals perquè roman fora de l’acció que es desenvolupa tot seguit.
Dimecres 13 de desembre a les 12h i a les 16h (2 grups – últimes places disponibles)
Palau Güell (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 5€
*Preu acompanyants no socis: 6€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Amb motiu del centenari del naixement de la soprano Victoria de los Ángeles, el Palau Güell acull l’exposició Cosint el cant que acosta la part més personal de la cantant i la seva relació amb la moda. La mostra està organitzada pel Palau Güell amb la col·laboració de la Fundació Victoria de los Ángeles (FVA) i el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre i la Fundació del Gran Teatre del Liceu. Concretament a la mostra es poden veure 17 peces de diferents èpoques, així com objectes personals de la genial artista com ara la màquina de cosir que feia servir per confeccionar molts dels seus vestits. La visita a aquesta mostra anirà a càrrec de Marc Busquets, director artístic de la Fundació Victoria de los Ángeles i comissari de l’Any Victoria de los Ángeles
Amb motiu de la reposició de la producció històrica de l’òpera Turandot i continuant amb el nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, per conèixer més de prop els secrets que s’amaguen darrere l’escena, en aquesta ocasió, us oferim la trobada amb Bárbara Lluch, directora d’escena a càrrec de la reposició de Turandot originalment encarregada a Núria Espert, àvia de la nostra convidada, que parla amb el nostre president, Jaume Graell, sobre aquesta feina tan apassionant i única dins del món de l’òpera i en particular sobre aquesta producció.