skip to Main Content

El camí cap a la superació d’allò establert

Gonzalo Lahoz

Divulgador musical

La subjugació de la tradició, d’una societat que marca allò que ha de ser correcte i allò que no ho és, només pel fet de ser-li desconegut o simplement diferent. Superar les expectatives, eliminar etiquetes. «Trencar el motlle», com bé apunta Raquel García-Tomás, en conversa per a aquestes línies i com també es dona en la seva pròpia música, donant vida a la història d’Alexina B. «Tinc vint-i-cinc anys i, tot i que encara soc jove, m’aproximo, sens dubte, al terme fatal de la meva existència». Així arrenquen les seves memòries.

Per a la seva nova obra lírica com a autora en solitari, després de la seva primera aproximació al gènere amb LSP 3.1 [‘La serva padrona’ rifatta] (2010), l’èxit de Je suis narcissiste (2019), que li va portar el Premio Nacional de Música i el mono drama Per precaució (2020), estrenat al Gran Teatre del Liceu durant la pandèmia, la compositora catalana ens torna a presentar una narrativa d’allò personal que s’extrapola a allò social i que, malgrat que va passar uns segles enrere, continua vigent a la nostra actualitat. Basada en fets reals, Alexina B. ens mostra la vida d’una persona intersexual nascuda l’any 1838. Alexina, a la qual atribueixen el sexe femení en néixer, s’enamora de Sara i l’aventura amorosa la porta a reivindicar-se com a home. Després d’una lluita perquè se’l reconegui com a tal, acaba canviant la seva identitat per ser Abel. No obstant, acaba suïcidant-se sumit en una enorme tristesa per tot el que ha patit. La contemporaneïtat en el fet musical vertebra la lírica de García-Tomás, de la mateixa manera que ho fa la cerca del color i l’aplicació del contrast entre els materials que fa servir. En aquesta partitura sorgeixen per destacar, especialment, aquesta bretxa entre allò propi i allò imposat, entre allò sentit i allò aparentment degut, entre la llibertat personal i l’obligació social.

Llegir més

Alexina/Abel Barbin: una doble identitat de gènere

Irène Gayraud

Llibretista d’Alexina B

Qui va ser Herculine Barbin, coneguda com Alexina B.? Potser, abans de respondre amb dades estrictament biogràfiques (dates i llocs, esdeveniments i qüestions de gènere, etc.), caldria esmentar que Alexina B. va ser una ànima d’una profunditat estranya, que va sentir la necessitat de transmetre a la posteritat les experiències de la seva vida única, a través d’un commovedor testimoniatge titulat Mes Souvenirs [Els meus records]. Molt vinculada amb els llibres ja des de la seva infantesa, Alexina B. va saber fer un bon ús del llenguatge, i emprar les paraules per transmetre amb sinceritat tots els matisos de les emocions que travessaven el seu ésser, i això és el que fa que el seu text sigui tan punyent. El llibret escrit per a l’òpera Alexina B. arrela en aquest testimoniatge.

Herculine Barbin, a qui els seus pares solien anomenar Alexina, va néixer el 8 de novembre de 1838, en un poble de l’oest de França. En el moment del seu naixement, se la declara de sexe femení. Més tard, va viure uns anys en un internat, durant els quals se sentia diferent de les altres noies que l’envoltaven, mentre gaudia de la seva presència i la seva companyia. A l’adolescència, l’absència de menstruació preocupava les Germanes que la cuidaven, mentre ella concebia passions molt fortes per algunes de les noies de l’internat.

Llegir més
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies