Un ratpenat en el divan dels Strauss
Per alguna raó que encara s’escapa dels historiadors, Johann Strauss es va entossudir que el seu primogènit es dediqués a les finances a l’«honorable tranquil·litat» d’una sucursal de banc. Potser voldria estalviar-li al seu fill els disgustos de la vida de compositor o, més probablement, evitar-se a si mateix una rivalitat que Freud tipificaria anys després a La interpretació dels somnis. Per sort, no ho va aconseguir. El jove i intrèpid Johann junior va aprofitar l’escàndol que va provocar el romanç del seu pare amb Emilie Trampusch per (amb l’ajuda una mica interessada de la seva mare) reprendre els seus estudis musicals. En va tenir prou amb unes quantes classes de contrapunt i harmonia del professor Joachim Hoffmann, ja que el talent li venia de sèrie i la inspiració estava pertot arreu. No havia de fer més que buscar als bulliciosos carrers de Viena, on grupets de gent taral·lejaven els números més encomanadissos de les operetes de Jacques Offenbach. De seguida va intuir que aquell gènere tan popular, que combinava a la perfecció melodies enganxoses amb diàlegs parlats i elements còmics en un format teatral més lleuger que el de l’òpera tradicional, bé podria satisfer les seves ambicions. Però abans havia de demostrar la seva vàlua als salons de ball, on l’ombra del seu pare es projectava amb sinistra nitidesa. Superat l’experiment del seu debut com a compositor a la taverna Zur Stadt Belgrad (allà va estrenar, amb 19 anys, el seu primer vals, titulat Sense pressa), la seva primera aparició al Casino Dommayer de Hietzing va esdevenir polèmica. Com que els propietaris de l’establiment es van negar a oferir un contracte individual a l’hereu, la premsa de l’època va dedicar grans titulars a l’enfrontament entre pare i fill, que en els anys successius discreparien fins i tot en el contingut polític de les seves «marxes» després de la Revolució de 1848: mentre el primer es va mantenir fidel a la monarquia del Danubi amb una obra dedicada al mariscal Radetzky, el segon va deixar seduir pels aires renovadors de les proclames estudiantils.
