Naixement, naturalesa i originalitat de “La sonnambula”
Vincenzo Bellini era l’autor d’òpera italià de més èxit del moment quan, l’estiu de 1830, va rebre l’encàrrec per compondre el melodrama La sonnambula. Juntament amb el seu llibretista de confiança, Felice Romani, en un període de tres anys havien recollit tres èxits rotunds entre Milà i Venècia, amb les seves noves obres (Il pirata l’octubre de 1827, La straniera el febrer de 1829 i I Capuleti e i Montecchi el març de 1830), motiu pel qual gaudien de tanta demanda. Aquell encàrrec, però, era realment especial. Provenia de tres ciutadans milanesos molt adinerats: el comte Pompeo Litta i els dos empresaris Giuseppe Marietti i Pietro Soresi, que havien finançat generosament una temporada operística d’hivern de gran luxe al descentralitzat Teatro Carcano que, per la qualitat dels cantants i els músics, podia competir amb l’Imperial Regio Teatro alla Scala. És a dir, amb el teatre estatal controlat per l’ocupació austríaca.
