skip to Main Content

Concert de Cap d’Any al Liceu

El Gran Teatre del Liceu s’uneix a les propostes dels teatres d’òpera del món d’oferir un concert extraordinari per donar la benvinguda a l’any nou. El Concert de Cap d’Any, que tindrà lloc el diumenge 4 de gener a la…

Llegir més

I·lusions fructíferes i il·lusionistes desvergonyits

Donizetti va arribar a Milà procedent de Nàpols a finals de gener de 1832 per un encàrrec amb La Scala per a la temporada de Carnestoltes-Quaresma de 1831-1832 (la qual va presenciar la primera estrena de la Norma de Bellini). Havia d’escriure una òpera seriosa, la «tragèdia lírica» Ugo, conte di Parigi, tot basant-se en un llibret de Felice Romani. Es va estrenar el 13 de març amb escàs èxit —tan sols cinc representacions—, malgrat comptar amb intèrprets com les dives Giuditta Pasta i Giulia Grisi, i amb un tenor de la fama de Domenico Donzelli. En comptes de deixar la ciutat, Donizetti va romandre a Milà, ja que, tot i la freda acollida, en l’últim moment havia aconseguit que un altre teatre imperial urbà, la Canobbiana, li encarregués una nova composició. El 24 d’abril informava al seu pare, resident a Bèrgam, que encara no havia abandonat Milà: «Sóc aquí, tant és així que la setmana que ve començaran els assajos» de la nova òpera, L’elisir d’amore.

Llegir més

«Una parola, o Adina!»

L’elisir d’amore arriba a ser moltes coses. Una infinitat de coses. Significa la quadratura del cercle en molts sentits: en la comicitat de la lírica italiana, la construcció i síntesi de la senzillesa com a màxima expressió. De la bellesa vocal. Del sentit belcantista. És, sens dubte, un dels cims donizettians per excel·lència. La gran comèdia italiana (un cop estrenat Don Pasquale) que no trobaria parangó fins a Gianni Schicchi de Puccini, més de vuit dècades després. Falstaff i Meistersinger… realment els podem considerar comèdia?

La immediata connexió emocional —vital, diria— que sentim envers L’elisir es fonamenta en el més difícil d’aconseguir: la seva senzillesa. I aquesta rau, al seu torn, en quatre personatges aparentment dibuixats sobre unes línies —musicals i dramàtiques— senzilles, provinents de la tradició italiana de la Commedia dell’Arte i de la pròpia òpera. Un dels grans músics del bel canto romàntic italià mirant cap al teatre pur. Sí, Elisir és bellesa, és expansió melòdica i l’abraçada del lirisme, però també és paraula, accent, inflexió i caràcter a l’hora de saber dir.

Llegir més

Sicília, del 10 al 14 de març

El proper mes de març, els Amics del Liceu us proposem un viatge molt especial a Sicília que ens donarà l’oportunitat de visitar dues de les seves ciutats més importants: la capital, Palermo, que gaudeix de tenir el teatre d’òpera…

Llegir més

Madrid, del 17 al 19 d’abril

El proper mes d’abril, els Amics del Liceu us proposem una escapada exprés de cap de setmana a Madrid per tal de gaudir d’una òpera i un concert al Teatro Real. Començarem per l’òpera còmica La núvia venuda, de Bedřich…

Llegir més

Zúric, del 14 al 18 de maig

El proper mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una escapada a Zúric per tal de gaudir de tres títols operístics cabdals del repertori operístic. Començarem per una versió concert de La damnation de Faust, d’Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor, basat en l’obra de Goethe. Comptarà amb les veus protagonistes de la soprano Elīna Garanča –molt estimada pel públic liceista, de la qual vam poder gaudir en el seu darrer recital al nostre teatre ara fa poc més d’un any– i el tenor Saimir Pirgu –a qui hem tingut en diverses ocasions al Liceu, la darrera, interpretant el Duc de Màntua al Rigoletto de la temporada 2021-2022. La direcció musical anirà a càrrec del prestigiós mestre canadenc Yves Abel, habitual als millors teatres d’òpera a nivell mundial.

Continuarem el nostre programa musical amb La clemenza di Tito, de W. A. Mozart, en una producció signada per Damiano Michieletto –de qui hem pogut veure diverses produccions d’èxit al nostre teatre, entre elles, Cavalleria rusticana/Pagliacci i Don Pasquale. El repartiment estarà encapçalat pel tenor Pene Pati com a Tito –a qui vam poder escoltar com a Chevalier Des Grieux a la darrera Manon al Liceu–, la soprano Jeanine de Bique com a Vitellia i la mezzo Lea Desandre com a Sesto –que va interpretar Cherubino a Le nozze di Figaro la temporada 2021-2022 i que els nostres socis van poder escoltar com a Théodora al nostre viatge a Toulouse del passat mes d’octubre. La batuta del gran Marc Monkowski, especialista en aquest tipus de repertori, serà al capdavant de La Scintilla, la formació musical sorgida de la pròpia orquestra de l’Òpera de Zuric i que s’encarrega d’aquest tipus de repertori.

Llegir més
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies