Josep Riera i Aragó (www.rieraiarago.com) expressa el seu vessant de poeta visual il·lustrant, en col·laboració amb Pilar Páramo, el número 29 del llibre Temporada d’òpera que edita Amics del Liceu. El pintor i escultor barceloní, que es reconeix per un imaginari molt personal que remet als artefactes (submarins), al món modern (avions) o a màquines impossibles, revela el seu cantó més líric i íntim en el treball que ha fet pel llibre de l’Associació. Actualment, participa amb l’obra de bronze i ferro Submarí vertical a Immersió! Homenatge a Narcís Monturiol (fins al 17 de gener) a la sala d’exposicions de l’Escorxador de Figueres.

Amics del Liceu: Què el va seduir de la proposta d’Amics del Liceu?

Josep Riera i Aragó: Com que sempre m’ha agradat l’òpera, vaig pensar que seria un bon exercici, alhora que un repte, posar imatges a les òperes d’aquesta temporada.

AL: Com es va plantejar l’encàrrec?

JRA: Com una feina de conjunt, amb un cert sentit d’unitat en el planteig general, de manera que el resultat final fos homogeni. Vaig considerar també que com que en són unes quantes, d’òperes, era necessari un cert rigor en el mètode de treball, ja que cada una representava escoltar-la, veure els vídeos disponibles a internet i fer una recerca sobre aquesta; en això i en la tria de les imatges que faria m’hi ha ajudat Pilar Páramo.

AL: Paper, metall, tèxtil, objectes… Els suports són ben diversos

JRA: Sí, el mateix planteig inicial representava treballar amb total llibertat, i com he fet tantes vegades, que el suport fos el punt de partida de les obres. Per exemple la fredor de l’estany per Eugene Onegin, les tapes d’una llibreta del 1900 per La Traviata, la versatilitat i opulència del coure per Otello, o una peça de roba brodada que s’havia fet servir en la litúrgia d’una església catòlica a Alemanya per Dialogues des Carmélites.

AL: Defineixi el concepte genèric d’aquest treball. No són il·lustracions convencionals…

JRA: No m’ho he volgut plantejar en el sentit convencional del concepte d’il·lustració, que implicaria una certa submissió a allò que es vol il·lustrar, per mi cada imatge ha de tenir el valor d’una obra d’art i ha de valer per ella mateixa. Si més no això és el que m’he proposat.

AL: A l’hora de crear aquestes obres, quin grau d’implicació va establir amb les òperes?

JRA: Algunes ja m’eren prou conegudes i formaven part del meu bagatge musical, d’altres no, i des de la visió d’un profà en la matèria, m’hi vaig implicar fins a arribar a tenir-ne una imatge suficient que em permetés viure-la i treure’n algunes idees que em servissin per allò que havia de fer.

AL: Per què ha optat per presentar cada títol, amb els 3 originals, en una única peça?

JRA: Com el que se’m va demanar eren tres imatges per cada òpera, i donada la diversitat de totes elles, vaig decidir que perquè el conjunt tingués unitat, del títol de cada òpera en faria una imatge que a mi em suggerís el sentiment general, i les altres dues imatges serien fruit d’una reflexió sobre quelcom subjectiu però alhora representatiu respecte de cada obra.

AL: Com situaria, dins de la seva obra artística multidisciplinar, el treball per a Temporada d’òpera

JRA: Jo crec que he obert una nova porta, ja que el que he fet no ho havia fet mai. Plantejar-te quelcom que d’alguna manera està allunyat de la feina del dia a dia i de l’evolució natural de l’obra fa que ampliïs el teu camp de visió i enriqueixis el teu llenguatge.

[Els originals d’aquesta edició de Temporada d’òpera es mostren, a petició dels visitants, a la Galeria Marlborough de Barcelona (Enric Granados, 68). Durant el mes de desembre, les obres estaran exposades al Balcó Foyer del Gran Teatre del Liceu on es podran veure coincidint amb les funcions de La traviata]