skip to Main Content

Zúric, del 14 al 18 de maig

El proper mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una escapada a Zúric per tal de gaudir de tres títols operístics cabdals del repertori operístic. Començarem per una versió concert de La damnation de Faust, d’Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor, basat en l’obra de Goethe. Comptarà amb les veus protagonistes de la soprano Elīna Garanča –molt estimada pel públic liceista, de la qual vam poder gaudir en el seu darrer recital al nostre teatre ara fa poc més d’un any– i el tenor Saimir Pirgu –a qui hem tingut en diverses ocasions al Liceu, la darrera, interpretant el Duc de Màntua al Rigoletto de la temporada 2021-2022. La direcció musical anirà a càrrec del prestigiós mestre canadenc Yves Abel, habitual als millors teatres d’òpera a nivell mundial.

Continuarem el nostre programa musical amb La clemenza di Tito, de W. A. Mozart, en una producció signada per Damiano Michieletto –de qui hem pogut veure diverses produccions d’èxit al nostre teatre, entre elles, Cavalleria rusticana/Pagliacci i Don Pasquale. El repartiment estarà encapçalat pel tenor Pene Pati com a Tito –a qui vam poder escoltar com a Chevalier Des Grieux a la darrera Manon al Liceu–, la soprano Jeanine de Bique com a Vitellia i la mezzo Lea Desandre com a Sesto –que va interpretar Cherubino a Le nozze di Figaro la temporada 2021-2022 i que els nostres socis van poder escoltar com a Théodora al nostre viatge a Toulouse del passat mes d’octubre. La batuta del gran Marc Monkowski, especialista en aquest tipus de repertori, serà al capdavant de La Scintilla, la formació musical sorgida de la pròpia orquestra de l’Òpera de Zuric i que s’encarrega d’aquest tipus de repertori.

Llegir més

Oxford i el Festival de Garsingston, de l’11 al 15 de juny

El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge al Regne Unit que ens permetrà visitar la ciutat d’Oxford i descobrir un dels coneguts festivals que tenen lloc a la campanya anglesa en aquesta època de l’any. Aquest cop serà l’ocasió del Festival de Garsington¸ situat a uns 30km d’Oxford, ciutat on ens allotjarem, que ens permetrà gaudir de dos títols operístics marcadament diferents. Començarem per Il ritorno d’Ulisse in patria, de Claudio Monteverdi, una de les principals obres mestres de la història de l’òpera que el compositor va escriure per a la temporada de carnaval de 1640. El seu estil musical, tan sorprenentment atrevit i innovador, aquí es desenvolupa encara més, amb àries i duets que donen plena vida i humanitat als seus personatges. L’equip creatiu serà el mateix que ja va triomfar en aquest festival l’any 2022 amb L’Orfeo: Laurence Cummings a la direcció musical i John Caird com a director d’escena, amb un repartiment estel·lar encapçalat per la mezzo americana Cecelia Hall com a Penelope i el tenor britànic Ed Lyon com a Ulisse, ambdós amb àmplia experiència en aquest tipus de repertori.

Llegir més

«Una parola, o Adina!»

L’elisir d’amore arriba a ser moltes coses. Una infinitat de coses. Significa la quadratura del cercle en molts sentits: en la comicitat de la lírica italiana, la construcció i síntesi de la senzillesa com a màxima expressió. De la bellesa vocal. Del sentit belcantista. És, sens dubte, un dels cims donizettians per excel·lència. La gran comèdia italiana (un cop estrenat Don Pasquale) que no trobaria parangó fins a Gianni Schicchi de Puccini, més de vuit dècades després. Falstaff i Meistersinger… realment els podem considerar comèdia?

Llegir més

Il·lusions fructíferes i il·lusionistes desvergonyits

Donizetti va arribar a Milà procedent de Nàpols a finals de gener de 1832 per un encàrrec amb La Scala per a la temporada de Carnestoltes-Quaresma de 1831-1832 (la qual va presenciar la primera estrena de la Norma de Bellini). Havia d’escriure una òpera seriosa, la «tragèdia lírica» Ugo, conte di Parigi, tot basant-se en un llibret de Felice Romani. Es va estrenar el 13 de març amb escàs èxit —tan sols cinc representacions—, malgrat comptar amb intèrprets com les dives Giuditta Pasta i Giulia Grisi, i amb un tenor de la fama de Domenico Donzelli. En comptes de deixar la ciutat, Donizetti va romandre a Milà, ja que, tot i la freda acollida, en l’últim moment havia aconseguit que un altre teatre imperial urbà, la Canobbiana, li encarregués una nova composició. El 24 d’abril informava al seu pare, resident a Bèrgam, que encara no havia abandonat Milà: «Sóc aquí, tant és així que la setmana que ve començaran els assajos» de la nova òpera, L’elisir d’amore.

Llegir més
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies