Amb motiu de l’òpera “Lady Macbeth de Mtsensk” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu per inaugurar la temporada, compartim la conferència presencial que Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i…
El proper mes de febrer us proposem una escapada a Sevilla amb un programa musical molt variat: una òpera, un concert i un recital. Començarem amb un concert a càrrec de l’excel·lent pianista Daniil Trifonov que, amb el carisma i l’impuls que…
El proper mes de gener us proposem una destinació musical ben diferent: el Festival de Música Barroca de La Valetta, Malta, creat el 2013 per convertir-se en un esdeveniment únic que vol recuperar el gran repertori barroc en espais emblemàtics…
Dimarts 15 d’octubre a les 18h
Recinte Modernista de Sant Pau (com arribar-hi?)
*Preu Amics: 35€
*Preu acompanyants no socis: 36€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Amb motiu del Festival de Lied Life Victoria i fruit de la bona sintonia amb la Fundació Victoria de los Ángeles, els Amics del Liceu us proposem una activitat que consisteix en una visita comentada a l’Arxiu del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau (un dels espais on té lloc el Festival Life Victoria) seguida de l’assistència a un dels concerts del Festival:
Divendres 11 d'octubre a les 10.30h (places exhaurides) Museu Frederic Marès (Plaça de Sant Iu 5, com arribar-hi?) *Preu Amics: 8€ *Preu acompanyants no socis: 9€ *Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat. Us proposem conèixer la col·lecció permanent del Museu…
Dijous 17 d’octubre a les 8.40h
Tarragona (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 90€
Preu acompanyants no socis: 95€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
Durant el mes d’octubre, els Amics us proposem una visita comentada a la ciutat de Tarragona, centrada en la importància d’aquesta ciutat des de l’ època romana fins a l’època cristiana. Començarem la nostra visita amb una ruta a peu que ens inclourà la ronda de muralles, el carrer dels cavallers o la Catedral de Santa Tecla, l’edifici més emblemàtic de la ciutat. Iniciada al segle XII, és un bon exemple d’arquitectura de transició del romànic al gòtic. És un temple de planta basilical amb tres naus i creuer. Ressalta la façana principal (segle XIV), amb l’enorme rosassa. L’altar major ostenta un magnífic frontal de principis del segle XIII on es representen escenes de la vida i martiri de Santa Tecla. Destaca l’esplèndid retaule major, començat l’any 1429, obra de l’escultor Pere Johan.
Dimecres 9 d'octubre a les 10.30h i a les 16.30h (2 grups, últimes places disponibles) Taller Forte Piano (carrer Virtut 13 porta A, com arribar-hi?) *Preu Amics: 21€ *Preu acompanyants no socis: 22€ *Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat Aquest…
Simon Morrison
Professor del Departament de Música de la Princeton University
La carrera de Dmitri Xostakóvitx és la més profundament polititzada de la història de la música russa, potser en tota la història de la música. I la peça més polititzada de tot el repertori podria ser la seva òpera Lady Macbeth de Mtsensk. L’obra va ser condemnada per la premsa soviètica el 1936, dos anys després de la seva exitosa estrena a Leningrad. L’any 1934 l’òpera es va representar més de cinquanta vegades en aquesta ciutat, i es va estrenar a Cleveland, Nova York i Filadèlfia, juntament amb Buenos Aires, Londres, Praga, Estocolm i Zúric. Però un dia, el martell de la censura va caure sobre l’obra.
L’òpera està basada en una novel·la curta de 1865 de Nikolai Leskov, segons l’adaptació de Xostakóvitx i Alexandr Preis. El personatge que dona nom al títol, l’esposa d’un comerciant sense fills Katerina Ismailova, porta una vida trista en un poble depriment (Mtsensk és un lloc real a prop de la ciutat d’Oriol, coneguda al segle XIX per la seva indústria). Per escapar del seu entorn desolador i per venjar-se del seu espòs, estúpid i infidel, Katerina es converteix en amant de Serguei, treballador d’un molí fariner, després que aquest l’agredeixi sexualment.
Jaume Radigales
Crític musical i professor de la Universitat Ramon Llull
Quan Dmitri Xostakóvitx va escriure Lady Macbeth de Mtsensk (Ledi Mákbet Mtsénskogo Uyezda), comptava entre vint-i-set i vint-i-vuit anys. Ja havia mostrat el seu talent musico-teatral en l’òpera anterior El nas (Nos), de 1930, i hauria pogut fer més i grans coses en el terreny operístic si el remaleït editorial del diari Pravda el 1936 («Caos en lloc de música») no li hagués tallat les ales, titllant la seva música d’esquerranosa i contrària als principis del realisme socialista.
Amb tan sols dues òperes, el compositor demostrava el seu domini de la cosa escènica, gràcies a una eficaç narrativa musical i, sobretot, a una sàvia vocalitat. Certament, Lady Macbeth de Mtsensk és una obra de grans dificultats per als solistes (també per al cor i l’orquestra), però està molt ben escrita per a la veu i és agraïda, especialment per al rol de Katerina Ismailova. Això sí, tant ella com la majoria dels personatges restants han de cantar fent front a una orquestra d’enormes proporcions, que pot arribar a un centenar de músics.
Aquesta temporada gaudeix més que mai de l'òpera i la cultura, fes-te Amic del Liceu i comparteix la teva passió amb nosaltres! Si et fas soci/a d'Amics del Liceu, podràs participar a les conferències, projeccions, cursos musicals, activitats culturals i viatges operístics que…