El temps i l’espai de Parsifal
Xavier Cester
Crític musical
L’última obra escènica de Richard Wagner, com la major part de la producció del compositor alemany, ha generat rius de tinta i una miríada d’interpretacions de tot tipus que han trobat en les paradoxes i ambigüitats de la mateixa obra un terreny fèrtil. La traducció del Bühnenweihfestspiel que Wagner fa servir com a subtítol normalment és «Festival escènic sacre», un terme, el de sacre, que sovint ha derivat en un excés de reverència, com si el que passés a l’escenari fos poc menys que una celebració religiosa o una missa, en especial el final de l’acte primer, amb la tradició imposada a Bayreuth de no aplaudir, un fet que sembla que al compositor no li feia gaire gràcia.
