Curs presencial o virtual (a escollir) 3 sessions: dimarts 5, dimarts 12 i dimarts 19…
Exposició Richard Wagneri i Adrià Gual
Amb motiu del Bicentenari del naixement de Richard Wagner, El Departament de Cultura va presentar la exposició “Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l’Associació Wagneriana”, que es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya del 29 de maig al 29 de setembre de 2013. A partir d’una iniciativa d’Amics del Liceu, l’exposició, que ha estat produïda pel propi Departament i comissariada per la historiadora de l’art i gestora cultural Lourdes Jiménez, aplega principalment pintures, fotografies i documents d’Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943), il•lustrador, pintor, escenògraf, escriptor teatral, teòric, director de teatre, cineasta i figura destacada del modernisme català.
En paraules de la comissària de l’exposició, “segurament si d’Adrià Gual no hagués conegut la teoria artística wagneriana, la seva producció no s’hauria convertit en una de les més originals i genuïnes del modernisme català i ell, com a artista, en un dels més inquiets, polifacètics i destacats de la seva generació”.
Gual es va apropar a Richard Wagner (1813-1883) des de diferents vessants: adaptant propostes que s’emmarcaven dins de l’àmbit del wagnerisme (especialment per l’ús wagnerià de la llegenda en els treballs de direcció d’escena), utilitzant la temàtica wagneriana en la seva obra narrativa i dramàtica, amb la teoria de les correspondències artístiques i l’art per l’art… Les obres de temàtica wagneriana van ser un apartat important en l’obra gualiana amb il•lustracions, pintures, escenografies, articles crítics, obra teatral i conferències que el destacarien com un dels artistes més vinculats a la influència de Wagner a Catalunya.
Entre els nombrosos treballs sobre iconografia wagneriana d’Adrià Gual, destaquen els plafons que va realitzar per l’Associació Wagneriana (ca. 1902-1904) a la seva primera seu estable, que ocupava el primer pis del Carrer de la Canuda nº 31. Fins al moment, tan sols eren conegudes per unes antigues fotografies de l’època que donaven testimoni de la sala de concerts, on es distingia un conjunt decoratiu dedicat a la temàtica de Parsifal i Tristan und Isolde, en els quals Gual va treballar sota els paràmetres simbolistes però que s’apropen per la seva audàcia compositiva a l’expressionisme. En total dotze llenços d’oli sobre tela amb aplicació mural (sis dedicats a Parsifal i uns altres sis a Tristan und Isolde), que per primera vegada surten a la llum després del seu descobriment recent dins el Llegat Joaquim Pena de la Biblioteca de Catalunya.
D’altra banda, la mostra exemplifica la important influència wagneriana en la generació dels postmodernistes, en què artistes generacionalment coetanis com Pau Roig, Josep Mª Xiró, Feliu Elías, Josep Mª Sert, Joaquim Torres García, Julio Antonio, Josep Clarà i Adrià Gual, entre d’altres, s’aproparen a la iconografia wagneriana i s’identificaren amb el wagnerisme.
En aquesta exposició, doncs, a més de mostrar com a peça clau els plafons decoratius d’Adrià Gual per l’Associació Wagneriana, s’exposen obres coetànies d’altres artistes que serveixin per entendre aquesta gran capacitat de fascinació que va exercir Richard Wagner com un dels grans definidors del Modernisme català
L’exposició, que té lloc en el marc de la celebració del Bicentenari del naixement de Richard Wagner i del centenari de l’Institut del Teatre, es divideix en tres àmbits principals: un espai inicial que ens situa en l’època i ens ofereix una sintètica representació del wagnerisme artístic europeu; un segon àmbit que aprofundeix en la repercussió de l’obra de Wagner en la segona generació de modernistes catalans; i un tercer, dedicat a Gual i els plafons de l’Associació Wagneriana, que per primera vegada mostraran la decoració completa d’aquest saló de música.
Les obres exposades han estat cedides principalment per la Biblioteca de Catalunya, però la mostra ha comptat també amb la col•laboració del Grup Wagner d’Amics del Liceu, el Museu d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre i el Museu d’Art Modern de Tarragona, entre altres.