skip to Main Content
Entrevista Amb Valentí Oviedo, Director General Del Gran Teatre Del Liceu

Entrevista amb Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu

Amics del Liceu: Com sorgeix la decisió de presentar-se com a director general del Liceu?

Valentí Oviedo: La decisió sorgeix perquè en essència, no sóc tant de política cultural sinó més de formar part d’un projecte i desenvolupar-lo. Havia estat a l’Auditori, on m’havia sentit molt còmode. Després vaig treballar a l’ICUB, gestionant la creació de política cultural, fora del dia a dia. A mi m’apassiona la música i crec que podria aportar alguna cosa, tal com ho vaig fer a l’Auditori des de la gestió d’un equipament, on em trobo molt còmode. Passats els dos anys a l’ICUB, em va semblar oportú presentar-m’hi i intentar contribuir a apropar l’òpera i la cultura a la gent, i ho puc fer millor des d’un equipament que des de la política cultural de les administracions. Així doncs, el canvi suposa tornar al meu entorn habitual: havia estat gerent del Teatre Kursaal de Manresa, després de l’Auditori i, ara, torno al camí de la gestió de l’equipament musical, que és on em sento còmode i on crec que puc aportar més servei.

AL: Hi troba més diferències o més similituds amb aquests equipaments anteriors?

VO: Ambdues coses: el Liceu és un teatre igual que el Kursaal (encara que a més petita escala), però també hi ha la part de l’orquestra i del cor, que s’assimila més a l’Auditori. D’altra banda és més diferent quant a la planificació d’una temporada, ja que l’òpera és un espai més complex: hi ha assaigs, noves produccions i s’ha de gestionar molt bé l’ús de la sala gran, assaigs amb orquestra, cor… això és molt diferent, és la part més nova per a mi. En aquest cas, el Liceu és qui més produeix en aquest país, això és la novetat més important, però també el més excitant.

AL: Quines són les principals línies del seu projecte?

VO: Cal tenir en compte la nova designació artística. Aquest teatre d’òpera ha de recuperar la possibilitat que els creadors d’aquí tinguin oportunitat de formar part del Liceu. El repertori s’ha de fer per atrapar els incondicionals del teatre de repertori, però també a aquells que cerquen innovació en les posades en escena. Hem de treballar incorporant temàtiques que interessen a una ciutat com Barcelona perquè aquest teatre també sigui un espai en el qual, a través de l’art, es tractin els temes que importen avui dia. Les veus també han de ser un element fonamental. Cal trobar una identitat pròpia del Liceu que el diferenciï de la resta de teatres del món, és molt important. El teatre està mirant al món des de Barcelona i s’ha de posicionar amb els teatres d’Europa. És necessari desenvolupar un servei educatiu que no només tingui a veure amb les escoles, sinó que englobi tota la vida; això és fonamental. Cal treballar la recerca de recursos per poder desenvolupar tot aquest projecte. També hem treballat amb el mestre Pons el desenvolupament d’una bona orquestra i d’un bon cor amb l’objectiu que batutes interessants vinguin al nostre teatre. No es tracta d’aixecar el telèfon perquè vingui un director en concret, sinó d’estructurar un treball molt intens amb l’orquestra i el cor per tal que després puguin venir aquests directors. També cal ser molt permeables i donar la benvinguda a tothom que s’hi vulgui apropar, amb una política de preus que sigui assequible a tothom i així ho permeti, sabent que no només l’òpera sinó també l’experiència al seu voltant és interessant.

AL: Quines són les polítiques de cara a la gent jove?

VO: Com sabeu, vam fer la prèvia per I Puritani amb entrades a 15€ per a joves menors de 35 anys, i ara estem preparant el mateix per Tosca. Oferíem un refrigeri abans de la funció i es respirava un clima distès. Quan començava la funció, projectàvem una presentació on s’explicava tota l’òpera, per tal que gent que no havia vingut mai a l’òpera pogués estar concentrada en l’espectacle, no de la història. Al final de l’òpera hi havia dj i permetíem que la gent es relacionés. En definitiva, s’intenta crear l’entorn perquè aquest públic se senti que allò va amb ells. També hi ha el tema dels preus: els menors de 35 anys podran accedir per 30€ al teatre i els estudiants menors de 29 anys podran accedir hores abans de la funció per 20€.

Apart d’això, cal crear la comunitat de joves que s’impliquin amb el Liceu a través de xerrades, trobades etc. Crec que per la massa crítica que som ha de sumar esforços entre diferents públics i  entitats a l’entorn del Liceu, cal veure com sumem esforços totes les parts per veure què desenvolupem plegats. Hem posat les bases per tenir esdeveniments concrets, ara cal muntar l’estructura i anar-ho fent en conjunt.

AL: Es comenta que els preus han castigat molt l’abonat, quina és la política de preus i abonaments durant la seva gerència?

VO: Hi haurà una revisió: volem incrementar els abonaments la propera temporada, que serà molt atractiva, perquè molta gent vulgui sumar-se al projecte amb el format d’abonament. Beneficiarem molt els nous abonats i seguirem cuidant les persones que porten molts anys confiant en l’equipament, aportant-los valor afegit. Revisarem preus d’algunes zones i redefinirem la política de preus amb l’objectiu que hi hagi més gent que se sumi al projecte del Liceu. Volem que el preu sigui menys impediment aquesta temporada per fer-se abonat.

AL: Què pot dir-nos del sentiment de pertinença amb el Liceu?

És una filosofia que he tingut sempre en tots els equipaments on he estat. La vinculació d’un equipament d’art amb el seu públic és important. Va més enllà del fet d’anar-hi, ja que les emocions que es creen dins de la sala generen uns determinats vincles, que en aquest cas el Liceu ha de saber gestionar i cuidar. Hi ha moltes companyies que s’apropen a l’art  per vendre els seus productes. Nosaltres tenim ja l’art com a producte. Malauradament, hi ha equipaments culturals que no saben gestionar aquesta emoció que es crea entre equipament i persones i aquesta és part de la força del Liceu. Hem de sortir-ne enfortits. El sentiment de pertinença és important perquè no deixa de ser com una gran família, una comunitat. Algú decideix que vol venir després de la seva jornada de treball perquè es vol emocionar, s’ho vol passar bé i ocupem part de les seves hores d’oci, això és molt valuós. Crear aquest sentiment de pertinença és part de la obligació de l’equipament cultural. Cal que sigui part de l’ADN de l’equipament.

AL: Com veu el 20è aniversari del Liceu la propera temporada?

VO: Una celebració com aquesta és una oportunitat per canviar coses, per fer un canvi de timó respecte al que s’estava fent fins ara. També n’hi haurà una altra el 2022, que el Liceu farà 175 anys, i tindrem encara una altra nova oportunitat per fer més canvis. A Barcelona quan hem tingut fites és quan hem aconseguit fer coses, és una bonica manera de treballar saber que hi ha fites, cal marcar objectius i aprofitar-los.

AL: I per acabar, una pregunta més personal: triï un compositor, un teatre i una òpera que l’entusiasmin

VO: Com a teatre, m’agrada molt la Royal Opera House de Londres; com a òpera, ara mateix triaria Satyagraha de Philip Glass, i com a compositor, actualment em ve de gust escoltar Strauss o Händel. Com veieu, si programés amb el meu gust personal deixaria la taquilla buida!

 

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies
Back To Top