Dijous 27 d'abril a les 18h i divendres 28 d'abril a les 12h (2 grups) Caixa Fòrum Barcelona (com arribar-hi?) *Preu Amics: 5€ *Preu acompanyants no socis: €6 *Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat. *El preu és el mateix per…
Dimecres 19 d'abril a les 19h Sala del Cor del Liceu (entrada pel vestíbul de Taquilles) *Activitat gratuïta, cal reserva prèvia Continuem amb el nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, per conèixer més de prop els secrets que s’amaguen darrere…
Més enllà del nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, us oferim el col·loqui que hem organitzat amb el tenor Michael Fabiano, que interpreta el personatge de Des Grieux a Manon al Gran Teatre del Liceu. En aquesta gravació…
Dijous 20 d'abril a les 9.30h Vic (sortida d’un dia en autocar) Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?) Preu Amics: 75€ *Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant. El proper mes d'abril els Amics…
Multiforme, solidària
la llum ens dibuixa cada dia
Éssers, plantes,
animals, salut, amor.
I l’amistat»
Al seu aplaudit assaig El gra de la veu, Barthes ens parla d’aquesta dimensió corpòria de la veu que és reticent a tota forma de representació, tant de la noció com del significat. Per als amants de l’òpera, el «bell cant» assoleix la dimensió més esplèndida de l’exercici de la veu, tot envaint els nostres sentits per transcendir-nos espiritual i emocionalment. Barthes distingeix entre el geno-cant, mena on allò que importa no és el significat ni allò que es significa, sinó la «voluptuositat dels sons significants». Per al plaer no té relació directa amb el significat i s’expressa i comunica corporalment. Al contrari que al feno-cant, on el poder de les lleis i l’estructura es limiten a l’expressió del sentit, el que acompanya el cant és l’ànima. Així doncs, el geno-cant fa sonar allò sensible, per això en ell es fan servir les consonants com a mers trampolins d’allò admirable vocal.
Des de l’any 1964, guardo dins meu la veu de Maria Callas. Era un dia qualsevol, fins que va irrompre aquella irresistible veu entre les parets d’aquella diminuta habitació on jo dibuixava. Tenia nou anys quan aquella esplèndida veu i la música del seu voltant fonien de forma irreparable la meva consciència i m’arrossegaven com un remolí irresistible. Les meves llàgrimes van sortir generoses, sense dolor.
Marc Busquets Figuerola
Director artístic de la Fundació Victoria de los Ángeles
El 2020-21 vam dedicar el Festival LIFE Victoria als viatges de l’ànima, amb el motiu «tot viatge físic és un viatge interior». A finals d’agost i principis de setembre de 2021, un viatge a París m’ensenyaria ben bé això i em demostraria que mai saps cap on van els viatges, convertint una estada a París en una experiència absolutament immersiva en la figura de Maria Callas, a més a més d’uns dies que recordaré i que em van canviar, en certa manera, per sempre.
Passat l’agost un dels meus millors amics em va convidar a passar uns dies a l’apartament de la seva família al premier arrondissement. Veritablement no se’m pot ocórrer millor manera per a preparar-se per a la nova temporada que a París, així hi vaig anar. Com no podia ser d’una altra manera, vaig mirar el que feien a totes les òperes i sales de concert de la ciutat —que no són poques!— i sobre la minvada oferta musical d’una ciutat que es desperta poc a poc de l’estiu, destacava la inauguració de la temporada del Palais Garnier amb 7 Deaths of Maria Callas per Marina Abramović. No vaig dubtar ni un moment a comprar l’entrada: veure qualsevol cosa sobre Callas al Palais Garnier, on ella mateixa havia cantat, atiava fortament la meva irreparable genètica de mitòman.
Explica la pròpia Abramović que, quan tenia catorze anys, estava un dia esmorzant a la cuina de la seva àvia quan va sonar, a la ràdio, la veu de Callas causant-li una gran impressió. No puc dir el mateix: sóc incapaç de recordar el primer cop que vaig escoltar la seva veu, perquè Maria Callas m’ha acompanyat sempre, d’una manera que no segueix la pròpia lògica del temps. Com després ho han fet Victoria de los Ángeles, Elisabeth Schwarzkopf, Natalie Dessay o Renée Fleming, per anomenar només algunes de les meves dives de capçalera.
Dimecres 12 d'abril a les 19h Sala del Cor (entrada per les Taquilles) *Activitat gratuïta, cal reserva prèvia Amb motiu de l’òpera Manon que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al proper mes d'abril, us convidem a assistir a…
Dimarts 11 d'abril a les 19h Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?) *Aforament limitat. Cal reserva prèvia El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de Manon, un resum de l’òpera de Massenet en un únic audiovisual que…
El Festival de Peralada, amb una trajectòria de més de 30 anys en la seva programació d’estiu, inaugura aquest any la seva edició de Pasqua amb una proposta de grans noms del panorama operístic que seran presents a l’Església del Carme de la localitat empordanesa entre els dies 6 i 8 d’abril de 2023.
La subjugació de la tradició, d’una societat que marca allò que ha de ser correcte i allò que no ho és, només pel fet de ser-li desconegut o simplement diferent. Superar les expectatives, eliminar etiquetes. «Trencar el motlle», com bé apunta Raquel García-Tomás, en conversa per a aquestes línies i com també es dona en la seva pròpia música, donant vida a la història d’Alexina B. «Tinc vint-i-cinc anys i, tot i que encara soc jove, m’aproximo, sens dubte, al terme fatal de la meva existència». Així arrenquen les seves memòries.
Per a la seva nova obra lírica com a autora en solitari, després de la seva primera aproximació al gènere amb LSP 3.1 [‘La serva padrona’ rifatta] (2010), l’èxit de Je suis narcissiste (2019), que li va portar el Premio Nacional de Música i el mono drama Per precaució (2020), estrenat al Gran Teatre del Liceu durant la pandèmia, la compositora catalana ens torna a presentar una narrativa d’allò personal que s’extrapola a allò social i que, malgrat que va passar uns segles enrere, continua vigent a la nostra actualitat. Basada en fets reals, Alexina B. ens mostra la vida d’una persona intersexual nascuda l’any 1838. Alexina, a la qual atribueixen el sexe femení en néixer, s’enamora de Sara i l’aventura amorosa la porta a reivindicar-se com a home. Després d’una lluita perquè se’l reconegui com a tal, acaba canviant la seva identitat per ser Abel. No obstant, acaba suïcidant-se sumit en una enorme tristesa per tot el que ha patit. La contemporaneïtat en el fet musical vertebra la lírica de García-Tomás, de la mateixa manera que ho fa la cerca del color i l’aplicació del contrast entre els materials que fa servir. En aquesta partitura sorgeixen per destacar, especialment, aquesta bretxa entre allò propi i allò imposat, entre allò sentit i allò aparentment degut, entre la llibertat personal i l’obligació social.